Un acord que reforça el suport de la UE a Ucraïna
Sovint no és fàcil calibrar la importància dels acords tancats en les maratonianes cimeres de la UE i cal una mica de perspectiva. La passada matinada, la negativa de Bèlgica a acceptar l'ús dels fons russos congelats en territori europeu per ajudar Ucraïna va obligar la resta de socis a trobar una alternativa per assegurar el suport financer a Kíiv per sostenir la guerra contra Rússia, i aquesta va arribar per la via dels anomenats eurobons. Aquesta via assegura la mateixa quantitat de diners que es volia destinar a Ucraïna, uns 90.000 milions, a través de l'emissió de deute conjunt de la UE, un tabú que ja es va trencar durant la pandèmia. En realitat, es tracta d'una via molt més segura jurídicament, ja que la confiscació dels actius russos invocant l'article número 20 de cooperació reforçada dels Tractats és una fórmula que presenta molts dubtes legals, tants que el govern belga, país on es calcula que hi ha el 85% d'aquests fons, s'hi ha negat en rodó per por d'haver d'assumir en solitari les conseqüències d'una possible violació del dret internacional.
El fet que aquest fos el pla d'Alemanya, sempre reticent als eurobons, i de la Comissió, ha pogut provocar una certa sensació de fracàs, però si s'analitza fredament el resultat de la cimera és molt satisfactori tenint en compte les dificultats de posar d'acord tots els socis en una qüestió tan delicada. Al final del dia, i gràcies al pla B impulsat per França i Itàlia, Ucraïna tindrà els diners que necessita, i no els haurà de retornar fins que Rússia pagui compensacions de guerra. Mentrestant, els actius russos continuaran congelats a Europa mentre la UE busca fórmules per accedir-hi. Vladímir Putin, especialment fatxenda aquests dies, no té cap motiu per estar content.
Ara bé, això no vol dir que la UE no hagi de prendre aquest tipus de decisions amb l'enemic a dintre. Hongria, Eslovàquia i ara també Txèquia no participaran en l'emissió d'eurobons donada la seva coneguda postura pro Putin. La UE ha de trobar la manera de poder fer servir els actius russos que té al seu territori en benefici propi per evitar sobrecarregar encara més el contribuent europeu, però sobretot per llançar un missatge clar a Moscou en el sentit que, tard o d'hora, haurà d'afrontar una factura molt elevada per haver envaït un potencial soci de la UE. En un món dominat per lideratges testosterònics com el de Putin i el de Donald Trump, Europa ha de fer servir les seves armes, i la principal és la seva fortalesa financera.
Els eurobons venen a ser allò que els Estats Units, la Xina o Rússia ja tenen, és a dir, un deute únic mutualitzat que permet mobilitzar molts recursos amb rapidesa acudint als mercats internacionals. Ara cal fer servir aquesta palanca per ajudar Ucraïna, però potser en el futur també caldrà per reforçar la defensa europea. La gran lliçó de la cimera és que la UE afronta un dilema existencial que es pot resumir en aquesta fórmula: o més integració política i econòmica o desaparició per la via d'esdevenir irrellevant.