Amnistia: un acord històric que permetrà mirar endavant
Finalment, cinc mesos després dels acords d'investidura entre ERC i Junts amb el PSOE, els tres partits s'han posat d'acord en el projecte que ha de servir per desencallar la legislatura espanyola i situar el conflicte polític català en una nova fase: l'amnistia per a tots els encausats del Procés. El redactat concret de com queda la llei es coneixerà aquest dijous al matí, però d'entrada l'anunci de l'acord és una fita històrica que no només representa un alleujament als centenars de persones sobre les quals pesa l'amenaça de la justícia espanyola, sinó que permet girar full a una de les etapes més fosques de la democràcia espanyola i mirar endavant amb una mica més d'optimisme.
No es pot pensar que l'amnistia tindrà ara un camí fàcil i que tindrà l'efecte exacte que busquen els seus impulsors, però l'acord era la condició sine qua non per poder començar a caminar. Els retocs a la llei han de servir, si no per evitar-ho del tot, almenys sí per posar-ho més difícil als jutges espanyols que insisteixen a intentar torpedinar la iniciativa construint causes per terrorisme allà on hi havia l'exercici de drets fonamentals. Caldrà estar preparats, doncs, perquè aquests entrebancs continuaran, però l'aprovació de l'amnistia, que encara haurà de passar un calvari de dos mesos al Senat abans de ser aprovada definitivament, era urgent per evitar el patiment a moltes persones que estan pendents de judici o de complir condemna, com és el cas de Dani Gallardo, el jove condemnat per protestar a Madrid contra la sentència del Procés, i contra el qual avui l'Audiència Nacional ha cursat una ordre de detenció per ingressar-lo a la presó. La prioritat ha de ser ara estalviar el màxim de dolor a les persones encausades.
L'acord també ha de permetre posar el comptador a zero perquè, en paral·lel a la resolució del conflicte, les diferents administracions es posin a treballar per millorar les condicions de vida de la gent. Les paraules del senador de Junts Josep Lluís Cleries, en el sentit que després de l'amnistia han de venir uns pressupostos socials, resulten especialment esperançadores.
L'aprovació de la llei també ha de servir per llançar un missatge contundent a la dreta i l'extrema dreta perquè respecti el resultat electoral i deixi de boicotejar acords polítics basats en la voluntat popular. Al Congrés hi ha una majoria de tall progressista i plurinacional que ha de treballar per desmuntar aquest deep state que es resisteix a perdre el control i que actua de forma venjativa contra tot aquell que identifica com una amenaça. El PSOE ha d'entendre que l'amnistia no és un punt final, sinó un punt de partida per iniciar una redemocratització d'un Estat amb massa rèmores del passat i que no pot ser mai una presó per als pobles que el componen ni una font d'injustícies per als seus ciutadans.
