Una amnistia que no deixi enrere ningú
Gairebé des del primer moment que es va saber que el PSOE estava disposat a aprovar una amnistia per a tots els encausats en el marc del Procés, en molts despatxos es van començar a preparar estratègies per boicotejar-la. Les darreres setmanes, amb les interlocutòries del jutge Manuel García-Castellón on s'intenta construir una acusació per terrorisme en la causa del Tsunami per la mort d'un turista per un infart durant l'ocupació de l'aeroport del Prat, s'ha vist clarament fins on estan disposats a arribar alguns amb aquest objectiu. Paradoxalment, ha estat l'actitud del jutge de l'Audiència Nacional la que ha acabat de convèncer el PSOE que calia anar més enllà per acabar de blindar els casos del Tsunami, que afecten Carles Puigdemont i Marta Rovira, i dels CDR. Les esmenes transaccionals pactades pels socialistes amb Junts i ERC van en aquesta línia per assegurar que l'amnistia no deixa enrere ningú, ni tan sols persones que podien estar preparant algun tipus de sabotatge però que en cap cas pretenien matar o causar danys personals, que seria l'essència de l'activitat terrorista.
A poc a poc, doncs, el PSOE ha anat fent passos fins a apropar-se al diagnòstic que feia l'independentisme sobre el que havia estat la resposta de l'Estat als fets de l'octubre del 2017. La il·legal amb l'operació Catalunya, per descomptat, però també la que es va produir de forma aparentment legal a través de l'actuació de la justícia. I l'única manera de recuperar no tant la convivència, com afirma el PSOE, sinó la normalitat democràtica, és posar el comptador de causes judicials a zero i traslladar el conflicte polític a la taula de negociació.
Resulta curiós que ara sigui la dreta espanyola la que vulgui recórrer a Europa per aturar l'amnistia, quan ells mateixos han estat els principals crítics amb les garanties ofertes per les institucions europees als eurodiputats independentistes catalans, i encara més quan la justícia belga, l'alemanya, la britànica o la italiana han tombat les pretensions del jutge Pablo Llarena. La Unió Europea considera el cas català un afer intern espanyol, i això que abans desesperava l'independentisme ara enerva la dreta espanyola.
La llei d'amnistia s'aprovarà la setmana que ve al Congrés i passarà llavors al Senat, on el PP té majoria absoluta i ha introduït canvis en el reglament per dilatar al màxim la votació. Assistirem, doncs, a dos mesos de compareixences i debats encesos, però en darrera instància la llei haurà de tornar al Congrés per ser aprovada de forma definitiva. Agradi o no, la darrera paraula la tindrà el Tribunal Constitucional espanyol, que durant molts anys va estar controlat per la dreta però on ara hi ha una majoria progressista que fa preveure que la norma passarà el filtre. Si tot va bé, a la dreta política i judicial només li quedarà l'opció de protestar i esquinçar-se les vestidures. Per això caldrà armar-se de paciència els mesos que venen.
