Les armes, el gas i l'acer ocupen més espai al G-20 que el clima o les vacunes

La trobada del G-20 que s’ha celebrat a Roma, prèvia a la Cimera del Clima de Glasgow, inaugurada aquest diumenge, ha deixat algunes imatges significatives que mostren el moment d’inestabilitat que viu el món postpandèmic. D'una banda, el més destacat han sigut les absències físiques tant de Xi Jinping, el president xinès, com de Vladímir Putin, el president rus, que en formen part i hi han participat de manera virtual però que han estat, de fet, al centre d’alguns dels conflictes, polítics però principalment econòmics, que han dominat aquesta cimera.

En el cas de la Xina, és la protagonista secundària del conflicte que enfronta França amb els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, ja que és la seva cada cop més gran presència militar al Pacífic, i les diverses disputes per aigües territorials amb els seus veïns, el que en principi va motivar que Austràlia desfés l’acord que tenia amb els francesos per crear l’aliança AUKUS, que li aportarà submarins nuclears. Aquest cop baix a la indústria francesa i de rebot a Europa ha planat sobre la trobada.

Cargando
No hay anuncios

També ho ha fet, i amb força, el problema del desabastiment energètic a Europa, i aquí el nou oleoducte rus, el Nord Stream, defensat sobretot per Alemanya, posa molt nerviosos els nord-americans, que el veuen com una arma que Putin pot fer servir per sotmetre la UE. Ho van fer notar dissabte mateix afirmant que un altre oleoducte rus més al sud havia desviat part del gas cap a altres països de l’Est en lloc de cap a Europa, cosa que consideraven una demostració de força i que ha sigut negada per Gazprom.

Rússia també ha estat en el rerefons de les converses bilaterals entre els Estats Units i Turquia, perquè mentre que Recep Tayyip Erdogan insisteix en comprar avions F16, Joe Biden li respon que ja s’ho pensaran perquè no estan d’acord amb el fet que l’exèrcit turc hagi comprat els escuts antimíssils als russos.

Cargando
No hay anuncios

La bona notícia de la jornada sembla que ha sigut la treva que han firmat els Estats Units i la Unió Europea en relació amb els aranzels que Trump va posar el 2018 a les exportacions europees d’acer i alumini. Un acord, però, que no afecta totes les exportacions i que especifica que ha de ser acer europeu, per evitar que es coli la gran quantitat d'acer xinès que arriba a la UE. De moment es retira l’aranzel, segons Reuters, a un total de 3.300 milions de tones, i a canvi la UE allarga dos anys la moratòria dels impostos a productes nord-americans com el bourbon o la mantega de cacauet mentre es negocia un nou acord.

L’economia, i els pactes per aïllar la Xina i Rússia, han sigut, doncs, dos dels eixos diplomàtics de l’agenda que Joe Biden està desplegant aquests dies a Europa. S'emporta, això sí, el compromís ja pactat que s'estableixi un mínim del 15% per a l’impost de societats a escala mundial en principi a partir del 2023.

Cargando
No hay anuncios

Els altres grans temes pendents, però, els més importants perquè afecten el futur i el conjunt del món, s'han quedat de moment en bones paraules. Compromisos anunciants solemnement sobre la crisi climàtica o sobre la facilitació de l’accés a les vacunes contra el covid-19 als països pobres han conviscut amb l’ombra, cada cop més espessa, d’una guerra comercial que sembla com més va més militaritzada.