Ayuso i la mortalitat madrilenya per covid
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va fer aquest dijous el seu discurs d'investidura totalment aliena a les terrorífiques estadístiques sobre l'excés de mortalitat durant el 2020 que va fer públiques l'INE. Aquest organisme va certificar el que altres fonts ja havien apuntat però que ara es confirma: la sobremortalitat a la Comunitat de Madrid va superar de molt la catalana i va més que duplicar la mitjana espanyola. En concret, si la mitjana de l'excés de morts va ser del 17,7% al conjunt de l'Estat, a Madrid es va enfilar fins al 41,2%, mentre que a Catalunya va ser del 23,5%. El País Valencià i les Illes Balears es van situar per sota de la mitjana, amb un 10,4% i un 7,1%, respectivament.
Aquestes xifres fredes poden tenir moltes explicacions, però el que segur que no permeten és treure pit de la gestió que es va fer de la crisi sanitària a Madrid. Recordem que altres estadístiques han indicat que la Comunitat de Madrid és el territori que va tenir una mortalitat més alta a les residències, la gestió de les quals depèn del govern autonòmic, i també és perfectament comprovable que la incidència acumulada s'ha mantingut en nivells elevats durant molt de temps. La conclusió és molt clara: Madrid ha pagat molt car, en vides humanes, decisions de tall populista i contràries als criteris dels científics com permetre l'obertura de bars i restaurants quan la resta de comunitats els tenien tancats. Però és que, a més a més, Madrid va actuar com a centrifugadora del virus, ja que els territoris més afectats han sigut justament les dues Castelles, les zones més pròximes a la capital i amb una població més envellida i, per tant, més vulnerable.
Amb aquestes xifres sobre la taula encara resulta més incomprensible l'esclatant victòria d'Ayuso en les eleccions del 4 de maig. No només això, sinó que escoltant el seu discurs d'investidura queda clar que l'última de les seves prioritats és el benestar dels ciutadans madrilenys i l'únic que li interessa és plantejar una guerra cultural a l'esquerra i un combat polític al govern de Pedro Sánchez. D'aquí les seves referències als indults i algunes de les seves promeses, dissenyades per agradar a l'extrema dreta, ja que Vox li ha de votar la investidura.
L'anunci d'ajudes per a les embarassades a partir del cinquè mes de gestació o els plans per evitar l'aplicació de la llei d'eutanàsia són picades d'ullet als ultres i als grups ultracatòlics i antiavortistes, que són molt actius a Madrid. La insistència a rebaixar impostos, sobretot a les rendes altes, busca captar encara més inversions o residències fiscals de persones que resideixen en altres territoris, que, al seu temps, s'empobreixen a causa d'aquest dúmping fiscal. Madrid no només va actuar de manera insolidària durant la pandèmia, negant-se a aplicar restriccions i exportant el coronavirus a fora de les seves fronteres, sinó que insisteix a aspirar tots els recursos disponibles al seu voltant, i condemna encara més l'Espanya buidada. Si Ayuso ha de ser la guia ideològica de la dreta espanyola, i sembla que sí, el panorama que es dibuixa és desolador.
