¿Ayuso pot humiliar el govern espanyol sense que passi res?

BarcelonaL'espectacle de veure una persona de protocol de la Comunitat de Madrid bloquejant l'accés a la tribuna de l'acte oficial de la festa del 2 de Maig és l'últim que faltava per veure en aquesta mena de república bananera independent que Isabel Díaz Ayuso ha construït amb el vistiplau i la connivència dels principals poders de l'Estat. Al marge de si un ministre ens cau més bé o més malament, un govern autonòmic no pot vetar la seva presència en un acte institucional. El contrari és, a més d'una deslleialtat institucional, un acte d'autoritarisme i mala educació que, si en lloc de succeir a Madrid hagués passat a Catalunya o a Euskadi, hauria generat una onada d'indignació general i crides per aplicar un 155.

Però Ayuso actua amb una impunitat total perquè en realitat ningú s'atreveix amb ella, ja que anar al xoc directe és entrar en el seu terreny favorit, el de la bronca i el fang. I això fa que l'esquerra quedi paralitzada i sense saber com respondre. A hores d'ara, per exemple, no sabem si la Moncloa té previst respondre d'alguna manera a la humiliació a un dels seus ministres més importants, que, per cert, es va produir davant la mirada indiferent de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que sembla que sí que és del gust d'Ayuso.

En realitat, l'actitud de la presidenta madrilenya està calculada al mil·límetre. Com que no pot presentar davant de la ciutadania un balanç de gestió gaire engrescador (en quatre anys només ha pogut aprovar un pressupost i, com explicàvem en aquesta peça, les seves dades d'atur són superiors a les de Catalunya i set comunitats autònomes més), tota la seva estratègia passa per confrontar ideològicament amb el govern de l'Estat. En aquest sentit, Ayuso juga una carta que és molt perillosa, la d'alimentar el discurs que el govern del PSOE i Unides Podem és il·legítim i que, per tant, tot acte de desacatament està justificat. No ens enganyem, el que busca Ayuso és polaritzar la societat, a l'estil de Donald Trump, forçant les costures de la legalitat si és necessari. Madrid s'està convertint a marxes forçades en un lloc hostil a la diversitat, una mena de planeta a part de la resta del sistema espanyol governat per una gent que juga amb unes altres regles.

Les enquestes indiquen que la jugada li pot sortir bé i que pot assolir la majoria absoluta absorbint una part del vot de Vox. Si això passa, i el PP no aconsegueix resultats espectaculars en altres indrets, Ayuso s'haurà reforçat davant d'Alberto Núñez Feijóo, que té un altre perfil. La capacitat d'intimidació d'Ayuso és tan gran que el líder gallec tampoc s'atreveix a enfrontar-s'hi, però Feijóo hauria de ser conscient que a Madrid s'està covant una amenaça a la convivència i fins i tot a la democràcia. I que si Pablo Casado en va ser la primera víctima ell té tots els números per ser el següent de la llista. L'esquerra madrilenya, per la seva banda, hauria de fer un exercici molt seriós d'autocrítica per saber què ha passat perquè una persona com Ayuso sigui la preferida per l'electorat, i no només al barri de Salamanca.