Quatre anys d'ayusisme no han aconseguit que Madrid tingui menys atur que Catalunya

MadridPedro Sánchez està entestat a rebatre el mantra que la dreta gestiona l'economia millor que l'esquerra i sol exhibir dades com ara l'afiliació a la Seguretat Social, que mai ha estat tan alta, o altres indicadors com ara la fortalesa de les exportacions. Però hi ha un indicador molt popular que permet abaixar la lupa fins a les comunitats autònomes just quan falta un mes per a les eleccions autonòmiques del 28-M: la taxa d'atur. I aquí es veu clarament com no hi ha una correlació entre governs conservadors i atur més baix, com es podria pensar, sinó just al contrari: entre les deu comunitats autònomes amb menys atur, només tres estan governades per la dreta. Són Castella i Lleó, amb govern PP-Vox, Galícia i Madrid, amb govern del PP, que són la cinquena, la setena i la vuitena, respectivament. En tota la resta, excepte Catalunya, que té govern monocolor d'ERC i és la sisena, hi ha presència socialista a l'executiu.

Aquest rànquing l'encapçala Euskadi, amb un atur del 8,4% i un govern de PNB i PSE. En segon lloc trobem l'Aragó de Javier Lambán, amb un atur del 8,9% i un executiu quadripartit amb PSOE, Podem, PAR i Chunta. En tercer lloc se situa Cantàbria, amb un 9,3% i un govern de coalició PSOE-PRC (amb l'ínclit Miguel Ángel Revilla de president). I en cinquè lloc ja ve Castella i Lleó (10,3%) pràcticament empatada amb Catalunya (10,4%), tot i que bona part d'aquest baix atur castellanolleonès respon a la forta emigració dels seus joves, ja que és pràcticament l'única comunitat autònoma que ha perdut població en les darreres dècades. En la setena posició vindria Galícia (10,9%), amb govern del PP i on la despoblació també hi juga un paper, i Madrid, amb un 11%.

El cas de la Comunitat de Madrid és especialment significatiu, perquè sota la batuta d'Isabel Díaz Ayuso s'ha convertit en la bandera econòmica dels populars aplicant fortes rebaixes d'impostos i aplicant polítiques liberals en sectors com el del comerç i mantenint els establiments oberts quan altres territoris els mantenien tancats durant la pandèmia. A més, Madrid concentra el gruix dels funcionaris de l'Estat, uns 150.000, que se sumen als del govern autonòmic i els ajuntaments. I, tot i així, Madrid no aconsegueix situar-se entre les comunitats amb menys atur i s'ha de conformar amb una modesta vuitena posició, unes dades que xoquen amb el discurs triomfalista d'Ayuso a Madrid i que bona part de la població dona per bo. ¿Madrid és un dels territoris de l'Estat amb menys atur? Les dades diuen que no.

La comparativa amb Catalunya resulta especialment interessant, ja que Ayuso ha alimentat el discurs de la decadència catalana a causa del Procés en contrast amb la suposada puixança madrilenya. Quan el 2019 Ayuso va arribar al govern, gràcies a un pacte amb Cs i l'abstenció de Vox, ja que la primera força havia sigut el PSOE amb Ángel Gabilondo al capdavant, l'atur de la Comunitat de Madrid i Catalunya era pràcticament el mateix. Fa exactament quatre anys l'atur madrileny era de l'11,7% i el de Catalunya de l'11,6%. Quatre anys de gestió ayusista després, Madrid ha reduït l'atur en 7 dècimes, mentre que Catalunya ho ha fet gairebé el doble i ha passat de l'11,6% al 10,4%.

Diferencial Madrid-Catalunya

Al llarg dels últims quatre anys d'ayusisme, i malgrat la diferent aproximació dels dos governs al fenomen de la pandèmia, el diferencial d'atur entre Catalunya i Madrid ha arribat a ser molt més elevat, de ben bé dos punts al tercer trimestre de l'any passat (9,3% versus 11,3%). És cert, doncs, que Madrid ha retallat el diferencial els últims mesos. Però si es mira amb perspectiva històrica i fem un salt enrere de vint anys i observem les dades d'atur del primer trimestre de 2002 ens trobarem una sorpresa: allà Madrid tenia un atur del 7,5%. Només Navarra, amb un 6%, i Aragó, amb un 5,4%, el tenien més baix. En canvi, a Catalunya era del 10,8%, més de tres punts superiors. Resulta si més no curiós que durant les dues dècades de governs conservadors, i en paral·lel al creixement del seu PIB i la construcció de grans infraestructures de caràcter radial, Madrid hagi passat de ser un dels territoris amb menys atur a situar-se al mig de la taula classificatòria, molt lluny dels llocs de Champions.

Si mirem la reducció de l'atur dels últims quatre anys (per veure quin govern ho ha fet millor o pitjor) també veiem alguna sorpresa. La principal és la forta pujada de l'atur que ha experimentat un territori com Navarra, amb govern PSN-Geroa Bai, que d'un 8,2% el 2019 ha passat a tenir un 12,1%. També ha pujat un punt a les Balears, amb govern d'esquerres. En canvi, la reducció més forta l'han experimentat les Canàries, amb govern PSOE, Podem i grups canaris progressistes, que passa del 21% al 17,2% (3,8 punts menys). Després vindria Cantàbria, amb una reducció de 2,9 punts, Andalusia (-2,8), amb governs conservadors, i Astúries (-1,9), amb governs d'esquerres.

En definitiva, el mapa territorial de l'atur no ha canviat gaire les últimes dècades. I si alguna cosa ha canviat és que Madrid s'ha despenjat en el rànquing mentre les comunitats del nord, Aragó i Catalunya han tingut un comportament del mercat laboral millor.