Cal celebrar i tornar a celebrar el talent de Rosalía
Una mica de perspectiva, no cal res més. I la visió és aclaparadora: Rosalia Vila Tobella és al centre del debat artístic i popular internacional, i amb crítiques elogioses als mitjans més importants del món. Passa amb molt poques persones, i molt de tant en tant. El mèrit és d'una artista de Sant Esteve Sesrovires que amb 33 anys ha sabut transformar l'ambició i la curiositat en una obra que interessa arreu, que arriba a gent molt diferent i que ara transcendeix generacions. No cal ser mil·lennial o de la generació Z per emocionar-se amb composicions com Mio Cristo piange diamanti i per somriure de manera còmplice amb el despit que escampa a La perla.
Rosalía remena diferents tradicions musicals amb ànima d'exploradora però sense proposar cap trencadissa gratuïta i interpretant l'art com un compromís amb les emocions, i amb ella mateixa; al cap i a la fi, és ella qui ha d'entomar els elogis i els insults. Lliga un relat conceptual, com a dona i com a artista, que premia l'escolta del disc sencer justament quan més fragmentada és la projecció de la música enregistrada. I reflexiona sobre una espiritualitat d'arrel feminista i autònoma, d'acord amb l'herència de les místiques. Cada racó de Lux parla d'una artista conscient que calia crear sense por al fracàs. Ho ha pogut fer gràcies a l'aval de l'èxit que havia aconseguit amb els discos i les gires anteriors, però la història de l'art està plena de deliris narcisistes i caigudes en l'abisme després d'assolir el cim. Per això Lux es desplega com un disc fet amb cura, segurament de manera obsessiva.
El que ha aconseguit Rosalía tot just el dia de la publicació del disc és excepcional, fruit del talent i la feina, efectivament, i cal celebrar-la especialment en un país, Catalunya, que sovint viu tristament instal·lat en la dinàmica del cofoisme i el complex d'inferioritat. Rosalía és filla de l'ecosistema musical català, el de la xarxa de centres de formació musical superior i de la música a les places, sales de concerts i festivals. L'ecosistema de compositors com Raquel García-Tomás i Joan Magrané, de músics com Jordi Savall i Dani Espasa. També l'ecosistema de les cantants i productores que tenen Rosalía com a referent. "Rosalía ha fet un favor molt gran a la música d'aquest país", deia la cantant Júlia Colom fa uns dies en aquest mateix diari. Segurament que és conscient d'aquest ecosistema tan ric i a vegades tan castigat. Per això en el disc hi col·laboren el Cor de Cambra i l'Escolania de Montserrat. Podent triar cors de qualsevol lloc, Rosalía ha triat dos cors catalans, que poden celebrar que participen en una obra mestra de la qual es parla arreu del món. Celebrem i tornem a celebrar Rosalía.