04/09/2021

El curs en què política i gestió han d'anar juntes

2 min
La reunió setmanal a Palau del Consell Executiu del Govern portada terme el 31 d'agost

Sovint, en els últims anys, des de l’oposició s’ha acusat el Govern d’estar massa centrat en el procés independentista i d’haver aparcat la gestió. El súmmum d’aquesta crítica la va verbalitzar fa una setmana Salvador Illa, quan va dir que els últims 10 anys havien estat els pitjors dels últims 300, en una frase també summament desafortunada. El cas és que ha sigut una crítica recurrent i massa genèrica, perquè al llarg dels últims 10 anys hi ha hagut de tot, i una part de la paràlisi també és atribuïble, però no només, a l’aplicació del 155. Però sí que és cert que el Procés ha tapat prioritats i debats que són claus per al futur del país, com ara el de les infraestructures, que ha esclatat ara amb el projecte sobre el Prat, però també l’econòmic, l'energètic, l'educatiu, etcètera.

Amb el nou curs polític, i sense un horitzó clar per al procés independentista, tots aquests debats sectorials agafen una rellevància que abans no tenien. És veritat que al mes de setembre hi haurà una reunió de la taula de diàleg i que les diverses causes judicials obertes com a conseqüència de l’1-O continuaran avançant, però Pere Aragonès ja no podrà escudar-se en aquesta agenda independentista per no prendre decisions purament de gestió, com havien fet alguns dels seus predecessors. 

Per tant, aquest és un curs en què política (bàsicament el diàleg amb el govern de Pedro Sánchez) i gestió hauran d’anar juntes. En alguns casos d’una forma pràcticament indestriable, per exemple amb la negociació dels pressupostos de l’Estat. 

Curiosament la pandèmia ha suposat, tret de la primera fase de recentralització, un moment en què l’autogovern ha estat més visible que mai. Les autoritats catalanes han hagut de prendre decisions, algunes impopulars, que afectaven el conjunt de la població. I hi ha hagut les tensions lògiques entre socis de govern amb visions diferents des del punt de vista socioeconòmic. També va passar en qüestions fiscals en el debat sobre els passats pressupostos. I està passant ara amb el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’únic que cal demanar als nostres governants és que totes aquestes carpetes no s’abordin des del prejudici ideològic o amb la vista posada en les pròximes eleccions (les municipals), sinó en funció d’un debat profund dels pros i contres i amb el nivell màxim d’expertesa. L’independentisme ha de demostrar que no té por d'afrontar debats difícils i prendre decisions, perquè governar significa exactament això: buscar el benefici de la majoria.

Mentre treballa per poder fer algun dia un referèndum legal i reconegut, el Govern ha de gestionar ara l’anomenat mentrestant. I Pere Aragonès ja està comprovant que no serà gens fàcil.

stats