Una destitució que no aclareix l'escàndol
BarcelonaLa directora del CNI, Paz Esteban, s'ha convertit aquest dimarts en el primer càrrec que plega per l'escàndol de l'espionatge. Han hagut de passar més de tres setmanes des de la publicació al New Yorker de l'escàndol de l'espionatge a una seixantena d'independentistes catalans perquè algú assumís responsabilitats polítiques. Però, esclar, tot i que tothom entén que el gest de Pedro Sánchez busca reconduir la relació amb els seus socis, en especial amb ERC, resulta que formalment Esteban no ha perdut el càrrec per aquest escàndol sinó per no haver evitat la intrusió del programa Pegasus en els mòbils d'importants membres de l'executiu, començant pel mateix president del govern. Per acabar-ho d'adobar, segons la ministra de Defensa, Margarita Robles, el CNI no ha fet res malament pel que fa a l'independentisme perquè tot ha sigut legal, i el relleu d'Esteban no és ni tan sols una destitució sinó una "substitució".
Ara la pregunta és: n'hi ha prou amb això? I la resposta clarament és que no. De fet, el relleu d'Esteban per l'actual secretària d'estat de Defensa, Esperanza Casteleiro, no suposa cap canvi en el CNI i no assegura que no es torni a repetir l'escàndol. De fet, encara no s'ha aclarit l'espionatge detectat pel Citizen Lab, i tampoc s'ha justificat la intromissió en els mòbils de desenes d'independentistes, entre els quals l'actual president, Pere Aragonès, que tenen l'aval judicial. Les preguntes s'acumulen: ¿de veritat el CNI estava espiant Aragonès sense que el govern espanyol en sabés res?, qui va donar l'ordre o almenys el vistiplau?, quina motivació jurídica pot justificar la intervenció d'una persona que en aquell moment era el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat?, què se n'ha fet de tota la informació extreta d'aquests telèfons?, ¿es va vulnerar el dret a la defensa espiant advocats?
Pedro Sánchez pot tenir la temptació de pensar que amb aquest gest en tindrà prou per refer la majoria parlamentària, però s'equivocarà i molt. El govern espanyol en cap moment ha semblat conscient de la dimensió de l'escàndol de l'espionatge i de les seves implicacions. I ha de resoldre una contradicció: no es pot considerar els independentistes com una amenaça per a l'Estat i alhora tenir-los de socis parlamentaris. La directora del CNI va reconèixer en la comissió de secrets oficials que hi havia moltes més persones espiades amb aval judicial i que l'independentisme continuava sent un objectiu dels serveis secrets. Per tant, no hi ha cap garantia que s'acabi amb aquest espionatge massiu a un moviment polític.
Sánchez ha d'emprendre una veritable neteja als serveis secrets si no vol ser un ostatge del deep state, ha de canviar la llei del CNI i també la de secrets oficials, que data del règim franquista, perquè no hi pugui haver casos d'espionatge com aquest. Ha de desclassificar les autoritzacions judicials i acceptar una comissió d'investigació. Perquè això no s'arregla prejubilant una funcionària que complia ordres sinó amb una reforma en profunditat dels serveis secrets.
