05/02/2021

La diplomàcia europea paga el preu dels presos polítics

2 min
Josep Borrell i Serguei Lavrov, ahir a Moscou.

BarcelonaFins ara era evident que l'existència de presos polítics i exiliats independentistes catalans tenia un cost reputacional per a Espanya, però aquest divendres ha sigut la diplomàcia europea en el seu conjunt la que ha hagut de pagar-ne el preu. L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va viatjar ahir a Moscou per traslladar al ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, el malestar dels Vint-i-set per l'empresonament de l'opositor Aleksei Navalni i la detenció de milers dels seus seguidors. Lavrov, un gat vell de la diplomàcia internacional, va contestar retraient a Borrell l'existència de presos a Espanya per una qüestió política com era "organitzar un referèndum a Catalunya". "Les autoritats espanyoles van demanar que no es qüestionessin els seus tribunals i nosaltres reclamem el mateix en termes de reciprocitat", va reclamar Lavrov.

És evident, doncs, que l'empresonament dels líders catalans és una taca per a la imatge exterior de la Unió Europea i un argument de pes per a règims autoritaris com el rus per justificar que els seus mètodes no són tan diferents. De fet, el digital del think tank de Brussel·les EUobserver va publicar ahir un article en què considerava que Josep Borrell havia sigut humiliat per Lavrov. I és que el polític català va haver de suportar el discurs del ministre rus amb bona cara perquè l'objectiu real de la seva visita era obrir les portes d'Europa a la vacuna russa, l'Sputnik V, davant els problemes de subministrament que està patint la Unió. Resulta revelador que una de les persones que més es van significar en la crítica als independentistes no fos capaç ahir d'alçar la veu i defensar el seu empresonament. Potser perquè és indefensable.

És previsible que després de l'espectacle d'ahir creixi la pressió diplomàtica europea cap a Espanya perquè s'alliberi els presos polítics catalans i s'eviti d'aquesta manera que Moscou o països com Turquia ho facin servir per justificar les seves pròpies violacions dels drets humans. La ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, va sortir a defensar que a Espanya "no hi ha presos polítics" i va demanar a Moscou que espera que "Navalni pugui presentar-se i fer campanya en les pròximes eleccions russes igual que ho estan fent els líders independentistes catalans que compleixen condemna a Espanya". Resulta vergonyós que Laya tregui pit del fet que els presos catalans estiguin fent campanya, ja que la decisió no l'ha pres el govern espanyol sinó la Generalitat, i és molt probable que en els pròxims dies la Fiscalia recorri el tercer grau i la justícia els torni a enviar a la presó.

De tota manera, l'episodi viscut a Moscou hauria de servir perquè el govern espanyol acceleri l'alliberament dels presos, ja que l'opinió pública internacional no entén que hi hagi persones condemnades a més de 10 anys de presó, i entre ells activistes socials que no pertanyen a cap partit polític, com Jordi Cuixart, tal com ha subratllat en més d'una ocasió Amnistia Internacional. I si no ho volen fer per Espanya, que ho facin almenys per no perjudicar la imatge d'Europa.

stats