Un doble premi culinari a Catalunya

Més enllà del resultat de la gala d'aquest any de les estrelles Michelin, que un cop més ha estat més que positiu per a la cuina catalana, també ha suposat un reconeixement indubtable i explícit el fet que la festa més rellevant de la gastronomia mundial s'hagi celebrat a Barcelona. I, tanmateix, abans del veredicte d'aquesta edició, i des de fa ja molts anys, els amants de la bona taula tenen clar que Catalunya i la seva capital són un destí obligat. No en va, fins aquest dimarts, Catalunya tenia 53 restaurants amb estrella (o estrelles) Michelin i Madrid, 24. No hi ha color. I si mirem al País Basc, on també hi ha una gran tradició, en tenen 23.

Tot això pel que fa al nivell de màxima qualitat. Però és que la bona cuina i la varietat de l'oferta van molt més enllà de la Guia Michelin: hi ha molts establiments de la geografia catalana que no aspiren a aquest nivell d'excel·lència però sí a un servei professional i honest, accessible a una butxaca mitjana sense renunciar al rigor i el bon gust. Si, a més, a això hi sumem el progrés indubtable de les últimes dècades en el camp específic dels vins i els caves, no hi ha dubte del bon posicionament que com a país hem assolit. Segueix havent-hi marge de millora, però el camí fet és notable i la ruta, clara. En aquest sentit, cal fer referència també al fet que Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia 2025; serà la primera regió europea que exercirà aquest paper, un projecte que compta amb un ampli suport públic i privat.

En realitat, l'èxit de Catalunya i Barcelona com a destí, no només turístic, sinó també com a lloc per fer-hi congressos i negocis, per fer-hi inversions tecnològiques i econòmiques, per estudiar i investigar en un entorn propici, també té a veure en bona part amb la seva bona oferta gastronòmica, com un element crucial d'un estil de vida amable i atractiu. L'atracció de talent es fa amb bones feines, bons centres de recerca i bones empreses, però també amb bons restaurants i un bon ambient ciutadà. Només amb una gastronomia ben assortida –i això també inclou mercats i producte fresc– no n'hi hauria prou, però sense aquest factor faltaria un tret distintiu essencial que dona un avantatge competitiu a la societat catalana respecte a altres zones geogràfiques. Sens dubte, també compten el bon clima, la diversitat del nostre entorn natural (mar i muntanya), la seguretat, la connectivitat (aquí hi ha molt a millorar) i, per descomptat, l'oferta cultural en sentit ampli, dins la qual cal incloure la combinació de tradició i innovació gastronòmica.

Així doncs, cal celebrar aquesta nova collita d'estrelles Michelin per a la cuina catalana, un nou estímul per continuar el camí marcat, per al qual són tan necessaris els grans noms que se situen a l'avantguarda com l'important gruix de professionals en tots els nivells, a la cuina i a la sala, als establiments i als mercats, i al conjunt de la indústria agropecuària. Sense oblidar la feina de les escoles de prestigi amb què compta Catalunya, i de la feina formativa que també fan molts restaurants.