La ciència, cosa de dones
Recentment, l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) ha posat en marxa la iniciativa #NoMoreMatildas per augmentar les referències a dones científiques en els llibres de text escolars i despertar així vocacions científiques en les noies. Què hauria passat si Einstein hagués sigut una dona? Segurament el seu cognom no ens sonaria. Els mèrits dels seus estudis se'ls hauria endut un home. És el que es coneix com a efecte Matilda, dit així en honor a Matilda Joslyn Gage, activista dels drets de les dones. La ciència durant segles va fer-se al marge de les dones o usurpant els seus avenços. La inèrcia masculina és forta i segueix reproduint una discriminació i una certa invisibilitat. Persisteix, ni que sigui subliminarment, el prejudici massa arrelat que la recerca és una feina d'homes. Per corregir-ho, el 2015 es va instaurar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer.
Les poques dones que amb feines i treballs han sobresortit en aquest terreny, com la pionera i doble premi Nobel Maire Curie, són excepcions històriques. Excepcions, però ni de bon tros per falta de capacitat, sinó per manca de vocacions, d'oportunitats i de reconeixement dels seus èxits. Per sort, rere Curie n'han vingut moltes més. Les coses estan canviant. Només cal pensar en algunes importants descobertes recents: el primer sistema de comunicacions sense fil, a càrrec de Hedy Lamarr; el primer e-book de la història, per Ángela Ruiz Robles, o el primer tractament contra la leucèmia, obra de la farmacòloga Gertrude Elion.
El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), integrat per set dels centres de recerca catalans més importants, compta amb un 41% de dones en posicions d’investigador sènior però només un 15% són líders de grup. Queda, doncs, camí per fer, no només a l'hora de despertar la curiositat científica en les noies, sinó també de tirar endavant carreres i de donar-los el protagonisme que es mereixen, com a mínim al mateix nivell que els homes. En la mesura que més dones s'incorporin a la recerca, més s'avançarà. Perquè hi ha qualitats intel·lectuals i creatives més femenines que suposen un valor afegit per a la ciència, concebuda cada cop més com una tasca d'equip.
A l'ARA hem conversat amb tres investigadores joves punteres, l'astrofísica Mariona Badenas, la biòloga Carla Conejo i l'analista de dades i experta en computació i matemàtiques Anna Bach. Totes tres tenien clara la vocació científica des de petites i no senten que el fet de ser dona les hagi limitat. Són la prova del canvi. Però també totes tres reconeixen que el que va impulsar la seva opció professional va ser l'existència de referents femenins. I per a les tres també va resultar crucial poder participar en el programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera, una empenta decisiva. D'ambició no els en falta. Badenas aspira a anar a Mart, i ja ha fet els primers passos per fer realitat el seu somni, tot i que el món astrofísic continuï sent molt masculí. Elles estan trencant falsos estereotips. La ciència ja és, i cada cop serà, més femenina. En igualtat de condicions.
