El dret a ser pacients en català
Que el català sigui una realitat quan entrem a dins la consulta del metge no hauria de ser un desig ni una quimera, sinó un dret garantit de tots els pacients que s'han de comunicar en situacions de gran intimitat (a vegades, de gran gravetat) amb professionals de la salut. Malgrat això, sovint hem sentit i publicat a l'ARA queixes de ciutadans que han vist vulnerat aquest dret, i s'han trobat que els seus interlocutors no només no parlaven en català, sinó que tampoc eren capaços d'entendre'l, de manera que s'han vist obligats a dirigir-s'hi en castellà. Davant d'això, la mobilització dels mateixos pacients, mitjançant la queixa al centre en qüestió, per exemple, és important, però també ho és que alguna cosa es mogui a l'altra banda, és a dir, entre els professionals sanitaris.
D'això va justament Salut pel Català, una associació que va néixer per ser el corcó d'administracions amb la intenció de posar fi a una situació que discrimina una llengua i, per tant, uns pacients. No s'ha d'oblidar que, batalles individuals a banda, garantir els drets lingüístics és responsabilitat de les administracions. A l'entrevista que avui publiquem a l'ARA, el president de l'associació, el cardiòleg Lluís Mont, fa una crida a prendre's seriosament d'una vegada per totes aquest compromís. Per exemple, sobre el paper fa anys que s'ha d'acreditar el C1 de català per accedir a una plaça a la sanitat pública, però el mateix Mont reconeix que després ningú vetlla perquè això es compleixi.
La realitat a les consultes, segons les enquestes, és que només entre un 20% i un 50% del personal sanitari parla realment en català, i un 40% exclusivament en castellà. Revertir aquestes xifres no pot dependre només de la voluntarietat de les plantilles, sinó que cal posar les eines i mitjans per poder exigir que en un període raonable de temps, i vinguin d'on vinguin els professionals que s'incorporen al nostre sistema sanitari, puguin acreditar un nivell suficient de català. És cert que el sistema sanitari té reptes importants al davant, com ara el relleu generacional que viurà els pròxims anys. Les col·legiacions de professionals mèdics estrangers han crescut i ja són el 47% de les inscripcions anuals, segons el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Però tot plegat no pot fer caure en la falsa disjuntiva de salut o llengua. La qualitat assistencial també inclou el català.
Sumar metges, infermeres, auxiliars i tot el personal sanitari al català és, indubtablement, posar el pacient al centre. El coneixement per part del metge de la llengua del pacient es tradueix en una comunicació més àgil i més directa que, per força, reverteix positivament en l'atenció que rep aquest últim quan descriu una molèstia o un dolor, o quan se li ha de comunicar un diagnòstic o prescriure un tractament. Això, que pot semblar molt obvi, no són meres suposicions: un estudi de l'Associació de Metges del Canadà certifica una baixada del 24% en la mortalitat entre francòfons atesos en el seu idioma en aquest país, així com una millora del pronòstic i estades a l'hospital més curtes respecte als parlants de francès que eren atesos en anglès.
És cert que els darrers anys, amb la feina de molta gent, inclosos els professionals –com demostra Salut pel Català– s'han pogut fer passes endavant per situar el català a la salut al centre del debat. Això ha permès avançar cap a mesures noves com la d'establir la figura del referent lingüístic obligatòria a tots els centres mèdics o obligar a tenir un pla de gestió lingüística. Tota iniciativa en aquesta direcció és benvinguda, però no s'ha d'oblidar, perquè així ens ho diu l'experiència, que cal vetllar per assegurar que cada pas endavant es fa de debò i no només queda als compromisos signats.
