Una exclusiva que no ho hauria de ser
La notícia que publiquem avui sobre la inversió estatal executada a Catalunya durant el primer semestre de l’any passat no hauria de ser una exclusiva. Encara que dir això sigui tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada, l’administració estatal hauria de difondre aquesta informació de manera periòdica i puntual. Per transparència, perquè és necessària perquè els polítics retin comptes a la ciutadania, que necessita informació veraç i transparent per prendre decisions.
Hem pogut accedir a l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat corresponent al primer mig any del 2023, que s’havia de publicar el 29 de setembre de l’any passat. L’anterior informe tampoc no es va publicar. El govern espanyol ha decidit deixar de fer-ho, tot i que el ministeri d’Hisenda manté que les dades continuaran accessibles i es faran arribar al Congrés. Ara, és evident que si això es fes d’una manera clara i transparent per a la ciutadania aquest informe no seria notícia.
El document que ha aconseguit l’ARA indica que l’Estat va executar un 16,3% de la inversió que s’havia previst de gener a juny de l’any passat. 370 milions d’euros de 2.276. Encara que el percentatge és baix –no arriba ni a una sisena part de la inversió compromesa–, és lleugerament més alt que el que correspon al mateix període del 2022, que tan sols va arribar al 15,7%. I fa tres anys encara va ser sensiblement més baix: es va quedar en el 13%.
Aquestes xifres indiquen un problema crònic que afecta especialment Catalunya. Durant el primer semestre de l’any passat es va executar el 52,7% de la inversió prevista a la Comunitat de Madrid: 636 milions d’euros de 1.207. La inversió prevista era gairebé la meitat que la que s’havia de fer a Catalunya, però, paradoxalment, la que es va executar va ser molt més alta. A la majoria de les altres comunitats l’execució de la inversió va oscil·lar entre el 20% i el 40%.
El percentatge d’inversió executada a Catalunya és especialment baix en el cas d’Adif (sense tenir en compte l’alta velocitat): tan sols es van gastar 94 dels 1.080 milions d’euros previstos durant el primer semestre de l’any passat. Adif és l’empresa pública que gestiona les infraestructures ferroviàries, que arrosseguen un dèficit crònic d’inversió que es tradueix en avaries i retards que fa anys que exasperen els catalans. I aquestes xifres indiquen que la solució dels problemes encara trigarà a arribar.
El govern espanyol ha assegurat altres vegades que el percentatge d’execució de la inversió creix a la segona meitat de l’any, però la falta de transparència impedeix contrastar-ho amb el 2022, perquè, com hem dit, l’informe corresponent al segon semestre ja no es va publicar. I el 2021 el percentatge global d’inversió executada tan sols va arribar al 35%.
Catalunya pateix un dèficit crònic d’inversions en infraestructures tan greu que en alguns casos, com el de la xarxa ferroviària, és evident per a qualsevol que en faci ús. Aquest dèficit requereix una solució que ha de començar pel compliment de la majoria de les inversions previstes i un compromís de transparència.
