Qui ens explica l'apagada?
Ni les empreses elèctriques implicades ni els poders públics que ens governen no han explicat les causes de la històrica apagada general que ha afectat aquest dilluns tota la península Ibèrica, un fet inèdit que ha deixat desenes de milions de ciutadans sense llum ni connexió digital durant moltes hores, massa hores. Ha estat una apagada massiva i massa llarga. Prop de la meitat de la població catalana ha dormit aquesta nit sense llum a casa. Al tancament d'aquesta edició, encara no s'havia donat cap informació raonable del que ha succeït, més enllà de constatar un descens inexplicable i sobtat de la producció elèctrica espanyola, tal com a última hora va constatar el president del govern de l'Estat, Pedro Sánchez. La compareixença dels responsables polítics ha estat lenta i poc concloent. Està bé i és necessari sortir a demanar calma i a donar garanties de normalitat i seguretat, però desconcerta i resulta preocupant que els presidents Salvador Illa i Pedro Sánchez no hagin pogut donar detalls sobre què ha fallat.
En ple segle XXI, és increïble una errada tan clamorosa, més pròpia d'una novel·la distòpica que d'una societat tecnològicament avançada. I la manca de dades fiables i concretes sobre què ha passat genera una gran inquietud. Queden moltes preguntes en l'aire: com pot ser que s'hagi produït una caiguda tan massiva del corrent elèctric? ¿No hi ha tallafocs elèctrics per evitar reaccions en cadena dels talls de subministrament? ¿Ningú és capaç de saber on s'ha produït el problema o se'ns està ocultant alguna cosa sobre la seva naturalesa? En els dos casos es tractaria d'un fet greu. Sense explicacions, ¿com podem estar segurs que no tornarà a passar el mateix desastre novament els pròxims dies? ¿Algú assumirà responsabilitats tècniques i polítiques pel que ha passat? ¿S'indemnitzarà les empreses i els ciutadans per les pèrdues que hagin pogut patir?
L'única nota positiva d'aquesta descomunal apagada ha estat el comportament cívic de la immensa majoria de la població, que ha fet front a la situació amb sentit comú i resiliència, sense grans alteracions d'ànim o comportaments fora de control. Ni la manca de transport públic ni la falta d'internet o telefonia han generat el caos. Hi ha hagut moltes situacions alterades, però no s'han hagut de patir problemes més grans. Els serveis públics essencials, començant pels hospitals i els centres mèdics, i continuant per les escoles, han seguit funcionant, concentrats en donar resposta als casos més urgents. Una vegada més, els servidors públics han respost amb professionalitat. També des dels diversos sectors privats s'ha fet la feina que tocava. La vialitat s'ha vist sens dubte afectada: ha estat l'element més visible de la situació disruptiva que hem hagut d'afrontar. En tot cas, les crides a la calma han funcionat. La vida social ha continuat a un ritme frenat, però amb sentit comú.
Aquesta sobtada i general caiguda del subministrament elèctric ens posa cara a cara amb la dependència tecnològica que conforma les nostres vides. Més enllà de la imprescindible resposta tècnica i política, estem davant d'un nou avís sobre el perill de col·lapse del nostre mode de vida, igual com ens va passar amb la pandèmia.
