La guerra d'Ucraïna i el futur dels pagesos, els ramaders i els pescadors catalans
La invasió russa d'Ucraïna està provocant una tragèdia humana, amb morts i un èxode migratori; està provocant la destrucció i enfonsament d'un país democràtic europeu; està canviant el mapa geopolític i la seguretat global, segurament de manera irreversible; i està generant una gran incertesa econòmica amb una crisi de subministrament energètic i de proveïment d'algunes primeres matèries essencials. L'afectació, doncs, és global. Ningú no se n'escapa. Tampoc la societat catalana, on, al costat de l'acollida de refugiats, s'està notant un nou alentiment del turisme i la pujada brutal dels preus de l'energia, tant dels combustibles com de la llum. Molts sectors n'estan resultant afectats, des de la indústria fins als serveis, i en especial el transport, com s'ha vist en l'última vaga, molt més dura, però, a l'Estat que a Catalunya. També el sector primari, és a dir, pagesos, ramaders i pescadors, n'està patint les conseqüències. Juntament amb l'acusat encariment energètic, aquests col·lectius han vist com s'enfilaven de cop els preus dels cereals i els fertilitzants. Ucraïna és un dels grans productors mundials de cereals, i el conflicte ha fet que el subministrament hagi quedat interromput, un problema que s'allargarà perquè la pròxima sembra difícilment es podrà fer en una Ucraïna devastada. Tant el blat de moro com la soja estan pels núvols. Rússia, en canvi, és un gran productor de fertilitzants (per exemple de potassa, un dels principals adobs químics), per als quals el gas resulta essencial: el veto al comerç rus ha interromput aquest altre subministrament. Així doncs, la suma dels dos factors, l'energètic (no només combustible, també la llum, que s'usa en molts sistemes de rec que estalvien aigua) i el de les primeres matèries, ha portat a multiplicar per dos o per tres els costos de producció per al sector primari.
La debilitat d'aquest sector, que en termes de PIB té una importància relativa però que, en canvi, és rellevant per la seva implantació territorial i social, ve de lluny. De manera que ara aquest sobtat sotrac provocat per la guerra al cor d'Europa el torna a posar a la corda fluixa. Els seus portaveus alerten que, si no hi ha un canvi ràpid, moltes explotacions –en concret es parla d'un 30%– poden estar en risc: són una munió els ramaders, pagesos i pescadors que, per mantenir en marxa els seus negocis, aviat gastaran més diners dels que ingressaran. Per als productors lleters, que fa temps que cobren la llet per sota del cost de producció, pot ser directament l'estocada, mentre que les granges d'engreix i les avícoles també estan patint.
Al sector primari català hi ha, doncs, una clara situació d'alerta. D'aquí la crida desesperada als governs espanyol i català perquè intervinguin en el mercat i perquè abaixin impostos als carburants. Està en joc la supervivència de les explotacions, però també la necessària contenció dels preus dels aliments, amb l'efecte evident que poden tenir en la butxaca dels consumidors i en el conjunt de la inflació. Cal actuar abans no sigui massa tard.