L'hora d'actuar en el sector de l'habitatge

Una de les mesures més urgents és passar els contractes de lloguer de 3 a 5 anys

L'habitatge s'ha convertit, ja des de la bombolla immobiliària anterior a la crisi del 2008, en un dels principals problemes socials a Espanya i Catalunya. Que una sola persona amb un sou mitjà accedeixi avui a un habitatge en una gran capital, sigui de compra o de lloguer, s'ha convertit pràcticament en una utopia. Els compradors, que almenys tenen tipus baixos, han d'afrontar hipoteques de 30 anys, i els que aspiren a llogar han de viure amb l'espasa de Dàmocles que en tan sols tres anys hauran de renegociar uns preus que van a l'alça. L'habitatge s'ha convertit en un dels principals marcadors socials: en una banda hi ha els que tenen la sort de tenir-ne a un preu raonable per raons familiars o de qualsevol altre tipus, i a l'altra banda hi ha la resta, els que hi han de destinar una part molt important de la seva renda o, en el pitjor dels casos, renunciar-hi.

En aquest context, el nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir diverses mesures per facilitar l'accés a l'habitatge. Una d'aquestes mesures seria l'allargament dels contractes de lloguer de tres a cinc anys, com estava abans, ja que tres anys són massa pocs i obliguen el llogater a viure amb una sensació de provisionalitat permanent. El PP va aprovar el canvi en un moment de crisi perquè els llogaters es poguessin beneficiar de la baixada de preus, però els efectes a la llarga han sigut perniciosos perquè amb el canvi de tendència la renegociació de lloguers s'ha convertit en un dels motors que pressionen els preus a l'alça. Aquesta mesura, sumada a la limitació de les fiances, sovint abusives, ja suposaria per si sola un canvi qualitatiu.

Altres mesures que es van anunciar ahir són acotar el fenomen dels habitatges turístics i invertir més en vivenda social per tenir un parc públic de lloguer de 20.000 pisos. Són passos en la bona direcció, però que segurament no tindran gran impacte a curt termini. Si de veritat es volen canviar les coses caldria un pla global d'habitatge consensuat entre les diferents administracions, partits i agents sectorials, ja que hi ha fenòmens com la gentrificació que no depenen d'un sol factor i s'ha de combinar el curt i el llarg termini.

Precisament, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir que portarà als tribunals els casos de mòbing immobiliari que practiquen fons voltor o grans propietaris contra inquilins a qui volen fer fora per substituir-los per altres a qui pretenen cobrar un lloguer més elevat. I ho farà emparant-se en un article de la llei d'habitatge del 2007 que ningú ha fet servir fins ara. Aquestes pràctiques s'han de perseguir fins que siguin desterrades, ja que la capital catalana ha de poder trobar l'equilibri entre ser un destí turístic de nivell mundial i alhora una ciutat on els seus habitants no siguin expulsats permanentment dels seus barris.

No cometrem l'error de pensar que la qüestió de l'habitatge té una solució fàcil i ràpida. Però justament per això pensem que ha arribat l'hora d'actuar de manera decidida i sostinguda en el temps.

Més continguts de

El + vist

El + comentat