La implosió del PP pot donar ales a Vox

BarcelonaEncara és d'hora per calibrar l'abast de la implosió que està vivint el PP i per veure quin serà el seu impacte en el sistema polític espanyol a mitjà i llarg termini, però a l'horitzó ja s'albira un perill imminent, i és el de donar ales a l'extrema dreta de Vox. De fet, molts dels manifestants que han acudit aquests dies a protestar davant la seu del PP al carrer Génova de Madrid ho han fet amb amenaces de deixar de votar el seu partit de sempre per passar-se a les files dels de Santiago Abascal. Per la seva banda, aquests estan actuant de manera estratègica, amb missatges de complicitat amb Ayuso (aquests són els votants emprenyats que aspira a recollir), però sense fer gaire sang, només la justa perquè se sàpiga on són ells. I on són? Doncs esperant que els arribin vots descontents del PP a cabassos sense haver de fer res, simplement apareixent com un partit d'ordre i unificat al voltant d'un líder. A l'altre extrem, el PP és avui un partit partit per la meitat i en guerra civil, amb un lideratge qüestionat i a l'espera d'un miracle que esborri de la memòria col·lectiva tot el que ha passat els últims dies.

Tots els partits han comès errors amb Vox, començant pel PP, que l'ha alimentat fins a convertir-lo en el que és ara. Però tot és sempre susceptible d'empitjorar, i la nefasta gestió d'aquesta batalla interna entre Casado i Ayuso amenaça amb portar l'extrema dreta a una nova dimensió, a no ser un partit crossa del PP, sinó a parlir-li de tu a tu o, en el pitjor dels casos, a fer el sorpasso. No s'ha de fer gaire cas de les enquestes que circulen aquests dies anunciant aquest resultat, perquè encara és aviat, però sí que és una obvietat que si el PP no apareix com una opció fiable, una part del votant de dretes pot tenir la temptació de passar-se a Vox, ni que sigui com a vot de càstig puntual.

Aquesta situació arriba just quan el PP havia de decidir què feia amb Vox a Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco va avançar unes eleccions per acostar-se a la majoria absoluta i es va quedar amb un pam de nas i en mans de l'extrema dreta. En realitat, en aquesta crisi interna del PP també hi cueja de fons una diferència ideològica, i és la política de pactes amb Vox. És conegut que Ayuso és partidària de pactar-hi (igual que Esperanza Aguirre, però curiosament no com Aznar), mentre que Casado només accepta el seu suport extern. De com acabi aquesta crisi dependrà amb tota seguretat la línia que triï el PP. Si Casado finalment es veu obligat a plegar i el partit opta per un perfil moderat com el d'Alberto Núñez Feijóo, el PP s'assemblarà més als seus homòlegs europeus. En canvi, si triomfés una candidatura de tipus ayusista, el PP entraria definitivament en una dinàmica perillosa en què seria indestriable de l'extrema dreta, amb tot el que això comporta.

Els pròxims dies sabrem com acaba tot, quin és el futur del PP i com es reconfigura l'espai de la dreta a Espanya. A Catalunya, recordem-ho, Vox ja va superar àmpliament el PP a les eleccions del 14-F. Es podia pensar llavors que era conjuntural, però ara ja no està tan clar.