La importància d'una reunió entre Rajoy i Torra

Tots dos presidents s'arrisquen amb una trobada que serà criticada pels sectors més radicals

El president espanyol, Mariano Rajoy, va acceptar ahir la petició formulada des de Berlín pel president electe català, Quim Torra, de tenir una trobada formal per parlar, això sí, "en el marc de la llei". El diàleg institucional no hauria de ser notícia, però el cert és que s'ha arribat a un punt en què tots dos líders s'arrisquen amb aquest moviment. Torra perquè, com ja va passar ahir, des de la CUP li diran que torna a fer "autonomisme" en lloc d'aplicar el "dret a l'autodeterminació". Tampoc és descartable que aquest retorn a una certa normalitat en les relacions entre els dos governs, ni que sigui amb una primera reunió, incomodi els sectors de l'independentisme més partidaris del xoc i que ja no han vist clara la mateixa elecció de Torra. En tot cas, el nou president demostra amb aquest gest que, quan parla de diàleg, no ho fa de cara a la galeria sinó que està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències i seure de costat amb qui ha instigat les querelles contra els líders del Procés.

El mateix diagnòstic podríem fer de Mariano Rajoy. El president espanyol de ben segur que serà avui criticat des de la caverna mediàtica per atrevir-se a rebre a la Moncloa un "supremacista xenòfob i racista", per recollir només alguns dels epítets que li han dedicat a Torra aquests dies. També Ciutadans carregarà contra la decisió i acusarà Rajoy de tou i permissiu amb els independentistes catalans. Però el polític gallec demostra que no està gens acomplexat per la pressió a la qual el sotmet Albert Rivera, i es manté en la línia d'intentar recuperar certa normalitat institucional com més aviat millor, encara que sigui amb un Govern independentista.

Tots dos, per tant, se la juguen. Ara caldria que Mariano Rajoy fos capaç d'entendre que l'immobilisme no condueix a res, al contrari, no farà més que augmentar la desafecció cap a l'Estat. I Quim Torra tindrà l'oportunitat de demostrar a la Unió Europea que l'independentisme català, malgrat la repressió i la injustícia dels empresonaments, no s'ha aixecat mai de la taula de negociació i sempre ha mantingut una actitud de mà estesa.

És evident que seria poc realista esperar resultats d'una trobada que serà protocol·lària i servirà per a poca cosa més que per fer-se una foto. Però tampoc es pot restar transcendència històrica a la imatge. Un cop a dins de la Moncloa, Torra sempre podrà mirar Rajoy i dir-li que les reivindicacions d'almenys la meitat dels catalans no són cap suflé. I que una àmplia majoria voldria poder decidir el seu futur en un referèndum sense agressions ni abusos. I que hi ha gent a la presó i a l'exili com a mostra del seu compromís amb la causa del dret a decidir. I a partir d'aquí esperar que Rajoy estigui a l'altura de les circumstàncies històriques i sigui conscient que no pot tractar Catalunya com una comunitat autònoma més i els seus líders socials i polítics com uns delinqüents per defensar el que demanen els seus votants.

Més continguts de

El + vist

El + comentat