Cal prudència i transparència sobre l'origen de la pesta porcina

Als anys seixanta, el gran brot de pesta porcina africana (PPA) que va arrasar la Península durant trenta anys hi va entrar a través de Portugal, on havia arribat el 1957 a través de les restes d'un càtering d'un vol procedent d'Angola que estava contaminant i que es va donar com a menjar d'una granja de porcs prop de l'aeroport. D'allà va entrar en tren a Extremadura i després es va estendre a tot el país, que va tenir tancades les exportacions durant dècades. És a dir, la teoria de l'entrepà contaminat en el cas actual no seria cap ocurrència perquè, precisament, abans ja havia passat això. És, doncs, una hipòtesi plausible i que continua sobre la taula. Ni hi ha d'altres, com ara la contaminació entre animals, però és més improbable perquè el senglar infectat hauria d'haver travessat ràpidament França, on no hi ha constància que hi hagi casos. I, també, i tampoc es pot descartar, podria haver sortit d'un laboratori, que és el que ara estan investigant tant el ministeri com el departament d'Agricultura.

Va ser un rumor que va sortir pocs dies després del primer cas perquè, precisament, el Centre d'Investigació en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) de Bellaterra està situat molt a prop del primer focus de pesta i, a més, era allà on s'estava fent recerca amb el virus a la recerca d'una necessària vacuna. Des de l'IRTA van desmentir-ho, ja que, si bé reconeixen que el risc zero no existeix, asseguren que són un centre d'investigació d'excel·lència en el qual es controla al mil·límetre el tractament amb els virus. Tanmateix, té sentit aquesta investigació de l'administració en funció dels resultats de la seqüència del virus que s'ha fet als laboratoris europeus.

I és que, com ja vam aprendre amb la covid, el virus muten, i aquestes mutacions permeten saber d'on venen o quin pot ser el seu origen inicial. El que s'ha vist en la seqüenciació és que el virus dels senglars morts a Collserola no es correspon amb el que corre ara mateix per altres països europeus. La soca detectada, en canvi, és molt similar a la que va circular per Geòrgia el 2007. I, el més preocupant, coincideix amb la que s'utilitza en els centres de recerca, com l'IRTA, per avaluar l'eficàcia de les vacunes en les quals s'està treballant. Com bé ha dit el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, cal ser molt prudents, perquè encara s'han de fer més investigacions i totes les hipòtesis estan sobre la taula. Però també s'ha compromès, com és lògic, a informar amb transparència del que es vagi sabent a cada moment. Seria greu i un cop fort per al centre de recerca que hi hagués hagut una fuita incontrolada o algun cas de mala praxi, per descomptat, però encara seria més greu que es volgués tapar i no hi hagués una investigació seriosa i transparent. Tornant a la covid, recordem que encara no se n'ha aclarit l'origen per la falta de transparència de la Xina, i allà també es va apuntar originalment a un laboratori a Wuhan. Segur que en el cas català arribarem a saber què ha passat de manera clara i, a ser possible, ràpida. No podem treure conclusions abans d'hora, però sí que cal reclamar celeritat en la investigació, transparència, responsabilitat i, un cop hi hagi conclusions, veure com es poden limitar els danys i evitar que pugui tornar a passar.