Al pas que anem, aquest mes de juliol no ens deixarà gaire bon record, tant en relació al covid com als incendis. L’excés de confiança que amb les vacunes ja ens en sortiríem ha fet que el covid-19, i en concret la variant delta, hagi desbaratat tots els plans d’un estiu de recuperació turística i de lleure més o menys normalitzat. I pel que fa al foc, estem veient com a la primera calorada els incendis -pel que sembla, en més d’un cas a causa d’imprudències o incivisme- ens estan castigant en diferents punts del país. Ni en un cas ni en l’altre no es pot dir que no estiguéssim advertits. Les crides públiques a la prudència han sovintejat. Si amb la pandèmia és cert que també hi ha hagut incoherències i titubejos des de les administracions, en el cas dels incendis no. En aquest segon cas, la bona feina de prevenció i l’actuació ràpida i rigorosa dels Bombers i altres cossos ha minimitzat fins ara els danys a la natura i les persones. Però això no treu que anem, com s’està veient, cap a un estiu que seguirà sent molt complicat.
Davant d’aquest preocupant doble panorama, toca apel·lar un cop més a la responsabilitat individual i col·lectiva per minimitzar els perills, tant els de la salut com els del foc. En realitat, en tots dos casos parlem d’un respecte a la natura. Si el coronavirus s’ha pogut expandir amb la rapidesa amb què ho ha fet, en part ha sigut per l’abús que els éssers humans hem fet de la comercialització de determinades espècies animals, que, segons les hipòtesis científiques més creïbles, haurien fet de transmissores del covid-19. Posar límits a aquestes pràctiques és avui una necessitat global que cal abordar seriosament. O haurem de fer front a més pandèmies imparables... Pel que fa als focs, amb el constatable i progressiu augment dels fenòmens extrems a causa del canvi climàtic, també afrontarem un horitzó incendiari si no ens prenem seriosament el respecte a l’equilibri natural. Ja hem vist el que ha passat amb les inundacions a Alemanya i a l’Índia i amb els incendis als Estats Units. Encara que al Mediterrani malauradament estiguem acostumats als focs, això no vol dir que els hàgim d’acceptar com una fatalitat. Al contrari: hem de ser conscients que si no hi fem front de manera coral (amb polítiques de prevenció, indestriables de la cura de l’entorn), els incendis cada cop seran més sovintejats i potencialment letals.
La salut del nostre paisatge i la nostra natura ens assegura una bona qualitat de vida, a més de ser un valor econòmic indubtable. El mateix podem dir respecte del coronavirus: garantir-nos la immunitat contra aquest i altres virus que puguin venir és condició sine qua non per projectar un futur col·lectiu de progrés i benestar. Altrament, tornarem a posar en risc la vida de moltes persones i el dinamisme de la nostra economia.
Així doncs, és imprescindible que en el que queda d’estiu ens conjurem tots plegats per frenar el virus i els incendis, per evitar que tant l’un com els altres proliferin. Extremem tots la prudència.
