L'erosió de Putin
El president rus, Vladímir Putin, està guanyant la guerra sobre el terreny i està perdent la guerra del relat, sobretot a escala internacional. I el contrari es pot dir del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Putin ha tornat a sortir aquest dijous en pantalla, rígid, tens i agressiu, mudat amb la seva característica formalitat anodina, i sobretot discursivament a la defensiva. Una vegada més pretenia contrarestar les constants aparicions directes i emotives d'un Zelenski que, vestit amb aires de líder informal, amb samarreta i camisa descordada, mal afaitat, s'està guanyant el suport incondicional de la seva gent i de l'opinió pública mundial gràcies a la determinació de resistir. És com un Goliat agressiu contra un David del segle XXI. La diferència rau en el fet que, en la realitat del camp de batalla, la fona no acaba de funcionar. Però això no treu els visibles problemes del president rus.
El seu últim missatge ha consistit en intentar embrutar la imatge del govern i l'exèrcit ucraïnesos, als quals acusa de retenir població estrangera i de fer servir escuts humans, alhora que insisteix en la idea perversa de "desnazificar" el país per salvar el que considera "un únic poble", el que segons ell formen Rússia i Ucraïna. Només hi ha un petit problema: el poble ucraïnès, amb el seu president al capdavant, està bombardejant per terra, mar i aire, és a dir, per totes les xarxes formals i informals possibles (de TikTok a Telegram, passant per Twitter, Facebook i Instagram) el seu missatge de llibertat, de patriotisme heroic i de rebuig a una invasió i una guerra absurdes i terribles, amb morts civils, inclosos infants, i amb ciutats i pobles arrasats. Perquè, en efecte, la maquinària russa, en una setmana, ha fet estralls, sobretot a l'est (el Donbass pro-rus) i al sud, on ha caigut a les seves mans la primera ciutat important, Kherson, i on poden córrer aviat la mateixa sort des de Mariúpol, a l'est, fins a Odessa, a l'oest. Al nord, l'avanç cap a la capital, Kíiv, està sent més lent.
L'armament amb què Occident està fornint l'exèrcit ucraïnès, sigui perquè triga a arribar o perquè és difícil de situar sobre el terreny, està tenint un efecte limitat. En canvi, les sancions econòmiques i el relat combinat entre les veus ucraïneses i els mitjans occidentals sí que podrien estar penetrant tant en l'opinió pública russa, que comença a notar problemes en el consum i a témer pels seus estalvis, com entre les elits, una oligarquia que està veient afectades les seves fortunes. La censura cada cop més fèrria que Putin aplica als mitjans i la repressió implacable contra els manifestants dissidents són també símptomes de sotsobre en el flanc intern, en el qual Putin vol evitar a tot preu que les morts dels soldats despertin la desesperació de les mares russes, com fa més de trenta anys va passar amb els desplaçats a l'Afganistan i també, i molt especialment, en fa 28 amb la primera guerra de Txetxènia.
I en el camp internacional, la cosa és més clara: el seu aïllament és ara mateix notori, i la Xina hi marca distàncies, com s'ha evidenciat en l'última votació de l'assemblea general de l'ONU. Putin s'està quedant sense aliats. La temerària aventura d'Ucraïna se li està girant en contra.
