L'hora de desencallar el finançament
Després de més d'un any de negociacions entre ERC i el PSOE (amb el PSC al mig), s'acosta l'hora de la veritat en la qüestió del finançament singular per a Catalunya. Aquest mes de gener, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té previst fer pública la seva proposta de repartiment de fons, un exercici que a Espanya no es fa des que es va aprovar el darrer sistema de finançament, l'any 2009. La qüestió de la recaptació de l'IRPF quedarà per a més endavant, després que s'hagi comprovat que la hisenda catalana actual no està preparada actualment per substituir l'AEAT i necessitarà un mínim de tres anys per estar-ho. Ara bé, Montero ha de posar xifres sobre la taula, i la que més interessa a Catalunya és quants diners de més tindrà la Generalitat per finançar les seves competències. Però també caldrà veure com queden la resta de territoris, especialment la Comunitat de Madrid, que es beneficia de l'efecte capital i practica un dúmping fiscal altament insolidari respecte a la resta de territoris, i també Andalusia, que és l'autonomia més poblada.
El que se sap fins ara és que Montero situarà Andalusia i Catalunya com els territoris que rebran més recursos extres i buscarà fórmules per penalitzar Madrid. No en va la ministra deixarà el seu càrrec aviat per preparar la batalla contra Juanma Moreno Bonilla a les eleccions andaluses del juny. La incògnita és si l'acord complirà amb el criteri d'ordinalitat, tal com establia el pacte d'investidura de Salvador Illa entre ERC i el PSC, ja que el PSOE es va negar a refrendar-lo en la darrera Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
En realitat, el que està en joc és si Pedro Sánchez tindrà el coratge per tirar endavant l'acord i defensar-lo davant els seus barons i la previsible oposició de la dreta. Si és capaç d'explicar a l'opinió pública que certs territoris, en especial les Balears, el País Valencià i Catalunya, han estat maltractats financerament des que es va posar en marxa el sistema autonòmic i que ha arribat l'hora de posar-hi solució. I que les dades indiquen que la democràcia no ha servit per reequilibrar els diferents territoris sinó que el que s'ha produït és una concentració de recursos a Madrid, que ha actuat com una aspiradora que ha desertitzat el seu voltant. En realitat, el nou sistema de finançament ha de servir per comprovar si Sánchez té el valor de plantejar una alternativa al model centralista que ha funcionat fins ara i a dibuixar un horitzó diferent.
Aquest nou horitzó també s'ha de concretar en altres projectes, com ara el traspàs de Rodalies a Catalunya, que també ha de veure passos importants aquest mes de gener, o la construcció del Corredor Mediterrani. Perquè, entre altres coses, el model radial i madrilenyocèntric el que ha provocat és més desigualtat i una hegemonia ideològica de la dreta, tal com s'ha vist a Extremadura. Si Sánchez vol tenir una mínima oportunitat de mantenir el càrrec després de les pròximes eleccions, ha d'accelerar tots els canvis que va prometre. I la primera parada és el finançament.