De l'operació Catalunya a l'operació frenar l'amnistia

La negociació de la llei d'amnistia i la investigació sobre la persecució de l'independentisme que per primer cop comença a obrir-se pas són dues cares de la mateixa moneda. Estan estretament lligades. La primera és necessària en funció de la realitat d'una justícia parcial i ad hoc. I la segona, és a dir, que eventualment es pugui demostrar el pes del lawfare –no de la llei– que va caure damunt dels polítics i ciutadans implicats en el Procés, reforçarà el sentit de la mateixa amnistia que estan pactant el PSOE, ERC i Junts.

El fet que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón maniobri per saltar-se la futura amnistia, retorçant interpretacions com la significació de Tsunami Democràtic, reforça i condiciona aquest lligam. Ara mateix, els negociadors independentistes de la llei d'amnistia busquen una fórmula que impedeixi que l'absurda acusació de terrorisme –basada en la mort accidental d'un turista francès– que el jutge assigna a la mobilització de l'aeroport del Prat suposi l'exclusió dels implicats en el Tsunami i en els CDR. García-Castellón juga al gat i la rata amb els legisladors.

Cargando
No hay anuncios

L'amnistia no és sinó un nou pas més per desjudicialitzar el conflicte. Però, com es pot veure, hi ha tribunals que s'hi resisteixen. La justícia, doncs, segueix intentant condicionar la política, amb magistrats que actuen a remolc i amb la complicitat de la dreta i la ultradreta, i amb l'eco del seu cor mediàtic. Ja ho va dir Aznar al desembre: que tothom, des del seu lloc, actuï per frenar l'amnistia, que considera una línia vermella. Tot s'hi val a l'hora d'intentar evitar afrontar políticament la tossuda realitat, la realitat d'una Catalunya on el sobiranisme, malgrat la derrota del Procés, segueix tenint un ampli suport, i una realitat que a Espanya ha donat pas a una plural majoria governamental, la qual ha retornat les institucions al camí del diàleg i la negociació.

Tanmateix, alguns, com si l'estat fos seu i ells fossin els únics intèrprets autoritzats d'Espanya, s'entesten numantinament a negar la reintegració de l'independentisme al joc polític parlamentari. Si per ells fos, ja no hi hauria hagut indults ni ara amnistia. La presó era la seva aposta revengista, i els qui han buscat i busquen girar full, tant amb els presos com amb els exiliats, són uns traïdors. Aquest és el discurs del PP i Vox a Madrid, Barcelona i Brussel·les. Sense concessions, per descomptat amb l'independentisme, però tampoc amb les esquerres espanyoles que hi pacten. D'alguna manera, la dreta i la ultradreta han passat de l'operació Catalunya –la guerra bruta de l'estat profund contra el Procés– a l'operació frenar l'amnistia.

Cargando
No hay anuncios

Davant d'aquesta nova operació, és rellevant la resposta de la Fiscalia de Catalunya a l'anunciar que obre diligències per indagar la guerra bruta del govern de Rajoy, ni que sigui només en el cas concret de les suposades maniobres de la policia per investigar l'ex fiscal en cap de Catalunya Rodríguez Sol. Un primer pas que no s'hauria de quedar aquí. Hi ha molta brutícia antidemocràtica a destapar.