Més difícil encara per a Sánchez
En política, i en la vida en general, les coses sempre poden anar a pitjor, especialment quan ja s'està en una situació delicada. Pedro Sánchez havia traçat un pla perquè la reunió del comitè federal del PSOE d'aquest dissabte es convertís en un punt i a part, en el rellançament del partit després del sotrac provocat pel cas Cerdán i l'empresonament del fins fa poc secretari d'organització de la formació. Però des de primera hora el pla ha començat a torçar-se, ja que la publicació d'acusacions d'assetjament sexual per part d'una treballadora de la Moncloa a Eldiario.es contra una de les persones que Sánchez havia designat per formar part del nou equip de la secretaria d'organització, Francisco Salazar, ha acabat amb la seva renúncia i entelant tota la jornada.
Salazar no és una persona qualsevol, és un home de la màxima confiança de Sánchez i que fins avui mateix ocupava un lloc destacat al gabinet de la presidència del govern espanyol. El temps dirà si les acusacions són certes, però per a Sánchez la situació es complica una mica més. Tot i això, el líder del PSOE, fidel al seu estil, també ha deixat clar que, malgrat totes les dificultats, no pensa tirar la tovallola. "El capità no es desentén, es queda per capejar el temporal", ha dit davant dels seus companys de partit en un discurs en què ha desgranat un paquet de mesures per evitar que hi pugui haver més casos com el de Cerdán o José Luis Ábalos.
El partit li fa costat, però el nerviosisme és evident, i ja no només entre els seus detractors històrics, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Fa l'efecte que a Sánchez se li està acabant el crèdit i que ja no té gaire més marge de maniobra: o la seva aposta per Rebeca Torró com a nova secretària d'organització i acció electoral comença a donar a fruit aviat, o el seu futur, i el del govern progressista, estarà en entredit. Això sí, d'entre els que ofereixen un suport incondicional a Sánchez hi ha el PSC de Salvador Illa, que a partir d'ara ostentarà el càrrec de portaveu del PSOE en la figura de Montse Mínguez.
Mentrestant, el PP celebra aquest cap de setmana el seu congrés en un clima d'eufòria, ja que donen per feta la seva pròxima arribada a la Moncloa. Tot i això, el to que fan servir resulta inquietant. A la ponència ideològica, per cert, han endurit el discurs contra les llengües que no siguin el castellà. I en el seu discurs Alberto Núñez Feijóo ha avisat que quan arribin al govern no es limitaran a fer les coses diferents, sinó que prendran mesures perquè el que ells anomenen sanchisme no pugui tornar a succeir. Es confirma així que, malgrat les paraules aparentment conciliadores, Feijóo fa seu el programa d'Aznar: no n'hi ha prou amb l'alternança, s'ha d'esborrar el rastre dels governs progressistes i prendre mesures perquè no tornin. O que quan torni sigui un altre PSOE més del seu gust, com el que representa Page. Perquè, evidentment, per a ells només hi ha una manera d'entendre Espanya, i és la seva.
