La millora (i el drama) de Rodalies
Quan es parla de Rodalies, ni tan sols les bones notícies acaben sent bones. El drama del transport en tren per a desplaçaments curts o mitjans fa massa temps que l'hem integrat a la nostra vida com una mena de fatalitat que té causes polítiques ben conegudes: la falta endèmica d'inversió. Per això la notícia d'un inici d'obres global, concebut per Adif i Renfe, per resoldre alguns colls d'ampolla de la xarxa ferroviària d'entrada només podia ser ben rebuda. Però aviat els escèptics han vist confirmades les seves pors. El problema s'ha fet evident molt ràpid, quan aquesta futura millora de cop ha empitjorat la vida de molts usuaris amb afectacions que s'allargaran com a mínim durant deu mesos: en concret, fins al 23 de febrer de l'any que ve. I això, esclar, si no hi ha retards en l'execució, cosa que, tractant-se de grans obres públiques adjudicades a moltes empreses diferents –i tractant-se també d'un servei que precisament no és famós per la seva puntualitat–, no és ni de bon tros descartable.
Tot i que les obres, valorades pel ministeri de Transports en uns 470 milions d'euros, es concentren en quatre àrees (soterrament del túnel de Sant Feliu de Llobregat, canvis i adaptacions de les vies del Corredor Mediterrani entre Castellbisbal i Vila-seca, importants actuacions a la futura estació de La Sagrera i Sant Andreu Comtal, i les obres a l'estació de Molins de Rei), les afectacions arribaran a pràcticament totes les línies: hi haurà persones que en sortiran més perjudicades, però d'una manera o d'una altra tots ho notarem. Fins i tot els que no són usuaris de Renfe, perquè el transport per carretera pot notar un repunt en algunes vies.
De fet, ja hi ha molts ciutadans que a la pràctica han començat a veure com els seus trajectes per desplaçar-se a la feina poden arribar a doblar el temps de durada. És un drama. Un més. Els que s'ho puguin muntar, hauran de buscar alternatives de transport privat. Els que no tinguin altres mitjans, s'hauran d'armar de paciència, si no és que l'alternativa pública (a través d'autobusos) no millora clarament en els pròxims dies. Si, com sembla, s'ha fet curt en aquest servei de suplència, cal actuar amb rapidesa per ajustar l'oferta (i els horaris) a la demanda.
És evident que la dificultat tècnica d'aquest tipus d'obres és gran, però costa d'entendre que una operació d'aquesta envergadura no s'hagi fet pensant, en primer lloc, en el dia a dia de l'usuari. No s'hi val a fiar-ho tot a l'argument de la millora futura del servei. Cal pensar en el present. I també cal tenir molt present que la gent porta anys, per no dir dècades, patint talls i retards continus, és a dir, amb un servei indigne d'un país avançat. Aquest llast pesa molt i fa ara molt més feixugues les incomoditats. Demanar més sacrificis a uns usuaris ja massa torturats no és una bona estratègia. I no és admissible, tampoc, que encara estiguem esperant el traspàs de Rodalies a la Generalitat, un traspàs que s'ha de fer amb els recursos necessaris tenint en compte l'envelliment del servei. Només una dada: un 25% dels trens de Rodalies tenen més de 30 anys.
