Els nens i nenes han de començar a sortir a l'aire lliure

La maduresa amb què ens hem confinat també la podem exercir ara amb la gradual sortida dels fills

La crisi sanitària del covid-19, més enllà del drama principal de les víctimes mortals, està tenint molts efectes col·laterals, amb el daltabaix econòmic en primer lloc. Una altra conseqüència que, com més dies passen més evident es fa, és la delicada situació dels nens i nenes, forçats a un confinament llarg i sense escletxes. Així com els adults, de manera puntual, hem pogut sortir a l'aire lliure –per treballar en feines essencials, anar a comprar, llençar la brossa o passejar el gos–, per als menors d'edat el tancament ha sigut total i absolut, tot i que, per raons òbvies, són els que més necessitat vital tenen de moviment, d'expansió física i de relació. A la pràctica, són els que s'han hagut de quedar més tancats, més aïllats. I la situació s'està fent insostenible.

De fet, Espanya, amb Catalunya inclosa, segurament és el país del món on aquest confinament infantil ha sigut més estricte. D'una banda, això segur que deu haver servit per frenar la malaltia. Molt bé. Però vistes altres experiències, potser ja toca buscar alternatives. Perquè després de tants dies i setmanes, estem posant massa a prova la convivència familiar i, fins i tot, la salut física i psicològica dels més petits. Cada cop són més les veus que demanen algun tipus de relaxació de les mesures. I aquí hi ha prou marge i prou maneres de trobar sortides –mai més ben dit– al confinament de les criatures i els adolescents. Les possibilitats són diverses: des del desconfinament per franges horàries segons edats fins a l'habilitació d'aplis on cada ciutadà pugui consignar el seu compromís de sortir unes estones al dia regulades. Les fórmules poden variar, però en qualsevol cas s'han de basar més en la responsabilitat de la gent que no pas en les sancions. I han de donar prioritat als menors d'edat.

També pensant en ells, i sent conscients que el desconfinament serà lent i gradual, sembla clar que ens encaminem cap a un estiu diferent i cap a unes vacances diguem-ne a mitges, en què tant per raons sanitàries com econòmiques les famílies no podran gaudir de la llibertat de moviment ni de les possibilitats de lleure d'altres anys. Per tant, és important també que hi hagi una planificació institucional que beneficiï els nens i nenes: d'aquí la importància que les escoles, d'una manera o d'una altra, aquest estiu acullin infants que tindran menys possibilitats d'esbarjo i als quals, a més, els pot anar bé algun tipus de continuïtat formativa, encara que no sigui curricular. Per a molts, serà l'única manera real de no seguir tancats en un pis petit sense amics, enganxats a les pantalles, passius i avorrits, com si visquessin una segona fase del confinament. 

Així doncs, sense relaxar la vigilància sobre el covid-19, ha arribat el moment de planificar i executar un lleure controlat dels menors d'edat. El pla que té a punt la Generalitat és urgent que es porti a terme. Moltes famílies estan al límit. Esperem que no hi hagi traves per part de l'Estat a l'hora de validar-lo. En conjunt, com a societat, hem demostrat prou maduresa per acceptar el confinament general. És d'esperar, doncs, que també sabrem exercir amb responsabilitat el desconfinament dels fills.