El nostre Joan Manuel Serrat
Joan Manuel Serrat és un referent indiscutible de la cançó popular. És un músic estimat i admirat, que travessa generacions i continents. En català i castellà. Les seves melodies i lletres formen part de l'imaginari popular des de fa dècades. La nit de Sant Joan, el Mediterrani, els amors tendres dels 15 anys i les eternes paraules d'amor, Machado, els pobles quan es lleven de matinada, les tietes, el bressol dels infants, l'empenta somiadora dels 20 anys, el Poble-sec bulliciós, canalla i acollidor... Tot això, i molt més, ja no ho podem pensar sense Serrat, sense la seva mirada tendra i nostàlgica, múrria i juganera, cap a una realitat molt a tocar de la gent: la família, la vida al carrer, el futbol... Serrat és com de casa i s'ha fet alhora universal. La banda sonora d'aquest país té un indubtable deix de poesia serratiana, un llegat que ha anat passant de pares a fills i que es manté plenament viu i vigent, com ho demostra també l'admiració que els músics més joves senten per ell. Per això, del que es tracta, ara que es retira dels escenaris, és de seguir celebrant-lo, escoltant-lo i cantant-lo.
Sempre ha sigut un pont entre cultures. A casa i al seu Poble-sec de la infantesa i adolescència va viure amb naturalitat dues llengües agermanades en la derrota dels perdedors de la guerra: la mare, l'Ángeles, que va arribar a Barcelona procedent de la tràgica Belchite, on havia perdut tots els familiars, i el pare, el Josep, que havia militat a la CNT. Gràcies al seu fill, tanta gent, de fora i de dins de Catalunya, s'han familiaritzat amb el català i l'han pogut fer seu, durant el franquisme i fins avui. Per exemple l'uruguaià Jorge Drexler, per citar un músic i amic seu. Sense Serrat, l'Amèrica Llatina hauria perdut una sentimental porta d'entrada a Catalunya.
Des dels seus inicis amb els Setge Jutges –ell era el tretzè dels setze–, la seva carrera ha sigut imparable i intensa, molt prolífica, amb més de 600 cançons. Es diu aviat. Són multitud les persones que se saben la lletra de les més emblemàtiques, que a més són moltes. Durant sis dècades no ha parat de compondre i de pujar als escenaris, de col·laborar i ajudar altres músics, de viatjar. Salvador Escamilla li va donar la primera oportunitat i el va llançar a la fama el 1965 a través del seu mític programa Radioscope a Ràdio Barcelona. A partir de llavors, aquell noi de família humil del carrer Poeta Cabanyes –"estret i brut, fa olor de gent i té els balcons plens de roba estesa"–, dotat d'un talent musical innat, no ha parat de créixer i d'emocionar milions de persones.
Aquesta setmana Serrat, el nostre Joan Manuel Serrat, s'acomiada en directe del seu fidel públic amb tres concerts a Barcelona. Un fantàstic final de festa. Però la seva música segueix i seguirà ocupant un racó especial als nostres cors.
