L'indult i el reconeixement dels presos polítics

El discurs amb el qual el president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat aquest dilluns la concessió de l'indult als nou líders independentistes empresonats des de fa més de tres anys suposa, de facto, el reconeixement que es tracta de presos polítics. Si l'indult es fa, com ha dit, "per obrir pas a la política", si es fa com a reconeixement que els afectats "representen milers de catalans" que els segueixen donant suport a les urnes, si es fa respectant els seus objectius polítics –"No esperem que els que aspiren a la independència canviïn els seus ideals"–, si l'indult és "un primer pas" per a la reconciliació i la convivència i per a "un nou projecte de país"... Si és tot això, no hi ha dubte que Pedro Sánchez està situant Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull com a actors polítics sense la llibertat dels quals és impossible obrir una nova etapa.

Aquest és un punt important. I no és casualitat que coincideixi, esclar, amb la demanda aprovada també aquest dilluns pel ple del Consell d'Europa –sense acceptar les esmenes presentades pel PP i el PSOE–, que ha instat a alliberar els "presos polítics" catalans i a anul·lar les euroordres contra els exiliats. Es tracta d'un revés a la justícia i a l'estat de dret espanyols, un revés que explica, en bona mesura, el pas endavant i l'acceleració que la Moncloa ha imprès a la decisió de tirar endavant els indults sense més dilació. Una decisió, però, que s'haurà de veure, més enllà de la retòrica sentimental amb què Sánchez l'ha embolcallat al Liceu –"Us estimem!", ha dit als catalans–, amb el projecte que conté al darrere. I aquí, d'entrada, s'imposa l'escepticisme. Caldran molts més passos valents.

Perquè els indults són, sens dubte, un gest imprescindible per recuperar el diàleg polític, però no suficient. La repressió pel procés sobiranista afecta moltes persones més, començant pels líders a l'exili, la situació dels quals també denuncia el Consell d'Europa, i seguint per milers de ciutadans represaliats, entre els quals els 41 afectats per la persecució econòmica del Tribunal de Comptes, uns servidors públics que en els pròxims dies podrien haver de fer front a pagaments milionaris. Fins que no arribi una amnistia general realment no es podrà girar full per, tal com proposa Sánchez, "recomençar".

L'apel·lació del president espanyol a tocar de peus a terra, el seu "Som on som" inspirat en el poeta Martí i Pol, val per a tothom: val per a l'independentisme, esclar, però també per a una classe política espanyola que no pot seguir ignorant el consens majoritari i persistent a Catalunya al voltant de la voluntat de decidir democràticament el propi futur. Queda molt bé referir-se als valors comuns compartits (europeisme, pluralisme, estat social i de dret, igualtat...), però aquest no és el problema: el problema secular que cal afrontar amb valentia és la qüestió territorial, la plurinacionalitat. Amb esperit de concòrdia, sens dubte, però sobretot amb esperit profundament democràtic: i per això, sí, estaria bé mirar més a Europa.