L’EDITORIAL

La pervivència del franquisme, 80 anys després

Demà farà 80 anys del famós comunicat de l’exèrcit franquista que posava punt final a la Guerra Civil. Aquell que comença: “ En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo...” L’aniversari coincideix amb un rebrot de l’extrema dreta de la mà d’un partit com Vox i d’un encès debat entre historiadors i intel·lectuals sobre la pervivència del franquisme a la societat espanyola i també sobre el significat de paraules com feixisme. El que és evident, i el dossier que avui hi dedica l’ARA n’és una mostra, és que l’extrema dreta, o el populisme de dretes, és un fenomen d’abast mundial.

De fet, l’arribada al poder d’un personatge com Donald Trump no va ser tant un primer avís com la confirmació d’una onada autoritària que ja venia d’abans i ara s’ha confirmat amb victòries com la de Jair Bolsonaro al Brasil. En el nostre cas, ahir vam poder veure el primer gran acte de Vox a Catalunya, afortunadament amb una afluència modesta de públic. Però caldrà estar atents als resultats electorals, perquè tot apunta que Vox entrarà amb força al Congrés, i això li donarà un altaveu immillorable per propagar el seu discurs. De fet, les campanyes de PP i Cs ja estan fortament influenciades per un partit que ni tan sols té representació parlamentària. És un aperitiu del que pot passar en el futur.

La Transició es va construir en part sobre la desmemòria dels vençuts i, quan s’ha volgut recuperar la dignitat de les víctimes, la dreta en el seu conjunt ha reaccionat amb virulència i amb el suport d’estructures de l’Estat. Un símptoma inequívoc és la destrossa de la placa que recorda que molts ciutadans van patir tortures a la comissaria de Via Laietana durant la dictadura. Quina democràcia es pot construir si ni tan sols es poden denunciar, i recordar, les tortures que practicaven els aparells de l’Estat franquista? ¿O és que els actuals aparells es reconeixen com a hereus dels anteriors, sense solució de continuïtat ni cap autocrítica?

Aquest aniversari hauria de servir per tornar a posar sobre la taula la necessitat d’homenatjar les víctimes del franquisme i d’alertar les generacions més joves sobre els perills de patir una involució democràtica com les que s’han donat en altres períodes històrics. Hi ha raons per a l’esperança, però també és evident que l’extrema dreta representa una amenaça per al sistema de llibertats que tant ha costat de construir.

Fa 80 anys l’exèrcit franquista, amb l’ajuda de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, va acabar amb el somni republicà davant la passivitat de les democràcies europees, que després pagarien un preu molt elevat. Seria desitjable que tots plegats tinguéssim molt present aquella amarga lliçó.

Més continguts de

El + vist

El + comentat