La política com a resposta a l'extremisme
L'ascens de l'extremista Giorgia Meloni, que és la favorita a les eleccions italianes, no és només conseqüència de l'habilitat que ha demostrat mutant i adaptant el seu discurs, també és el resultat d'un fracàs de la política institucional que ja anunciaven els governs tecnòcrates. El neofeixisme o postfeixisme –el punt important dels dos termes és el que tenen en comú– dels Germans d'Itàlia no surt del no res. És hereu de Mussolini, a qui massa gent donava per enterrat, i no hauria estat possible sense que el cinisme de Silvio Berlusconi li hagués obert la porta aplanant-li el camí, però té més responsables.
Una victòria de Meloni donaria als ultraconservadors el pes polític del control de la tercera economia d'Europa. Aquest factor podria aprofundir el retrocés ideològic de la Unió, que, al seu torn, posaria en perill alguns avenços crucials en drets i llibertats. Per això no és només un problema italià, sinó que és europeu. I noms com Marine Le Pen, Viktor Orbán i el mateix Santiago Abascal demostren fins a quin punt és general. Neofeixistes, il·liberals, ultres o extremistes, del que no hi ha dubte és que marquen un retrocés conservador ideològic que recorda massa l'Europa d'abans de la Segona Guerra Mundial. S'ha arribat al punt que és difícil no veure paral·lelismes amb el panorama de fa un segle, que va dur a una de les èpoques més fosques del continent.
Una part de la responsabilitat d'aquesta situació també la tenen els partits tradicionals: ja sigui precisament perquè negant la ideologia renuncien a la política, perquè no són capaços d'abordar amb profunditat els problemes socials o perquè han deixat que els extremistes marquessin el debat públic. I l'única resposta possible per afrontar el problema del retorn de l'extremisme, de l'esperit del feixisme, és fer més política en lloc de fer-ne menys.
La política no és res més que l'art de participar en la vida en comú, de col·laborar en l'organització social. Es pot fer de moltes maneres –també des de fora de les institucions–, però, en tot cas, en una societat democràtica passa per pensar en el bé col·lectiu i es fonamenta en el diàleg. La política és l'única solució a l'auge de l'extremisme. Tot i la situació complicada que evidencien processos com l'ascens de Meloni hem de ser optimistes i confiar que els valors democràtics estan prou arrelats a la societat europea perquè puguin prevaldre. Però no ho faran sols: l'única manera que acabin guanyant és que els que hi creuen els continuïn defensant i no hi renunciïn.
