Un repte del nou any: regular l’economia col·laborativa

El tancament del servei d’Uber a Espanya després que a principis de desembre un jutge de Madrid ordenés la suspensió cautelar de la web ha estat rebuda per les associacions madrilenyes de taxistes com un gran triomf, però al mateix temps reconeixen que han guanyat “la primera batalla d’una guerra que es preveu llarga i costosa”. Tenen raó. Tot i que aquesta aplicació de mòbil que permet als particulars compartir vehicle és un cas una mica especial -amb una valoració de 40.000 milions de dòlars a tot el món i inversors com Google i Goldman Sachs costa definir-la com una start-up -, serà difícil que s’aconsegueixi aturar el creixement exponencial d’aquests tipus d’empreses per la via judicial.

El 2014 s’ha vist quines eren les potencialitats i els problemes de l’anomenada economia col·laborativa. Se n’ha parlat arreu, s’ha analitzat la situació i han quedat molt clares dues coses. La primera, que és un fenomen que anirà a més i que és gairebé impossible d’aturar. La segona, que cal regular tan aviat com sigui possible la seva activitat abans que sigui impossible de controlar. Un dels principals reptes del 2015 serà posar ordre en aquest sector de manera que sense desaprofitar el creixement econòmic que pot suposar s’asseguri que segueix les mateixes regles del joc -llicències, seguretat...- que la resta. Ja hi ha moltes companyies de l’economia col·laborativa que funcionen així, oferint innovació i nous serveis, però dintre del marc legal estricte que regula la seva activitat. Ara caldrà que aquests mínims els compleixin tots i, també, que es comenci a dissenyar un nou marc en el qual també hauran de canviar algunes regles de l’economia tradicional.

El cas d’Uber és simptomàtic. La seva aparició ha fet baixar el preu de la compravenda de llicències de taxi i possiblement canviarà en el futur el funcionament d’aquest sector, que a poc a poc també està aprenent a fer servir la tecnologia al seu favor. Uber ara ha tancat, però la seva intenció és tornar i f ins i tot créixer a Espanya. La guerra serà llarga i l’administració ja no pot defugir més el seu paper d’àrbitre. Com més aviat actuï, menys víctimes hi haurà.