El resultat de la crisi de l'habitatge: cada cop més persones dormen al ras
El recompte d'Arrels és contundent. En només dos anys hi ha gairebé 600 persones més dormint als carrers de Barcelona. Ja són 1.982, i com admetia la directora de l'entitat, Bea Fernández, és un recompte de mínims, perquè inclou només el que els voluntaris van poder veure en l'últim recompte. Aquest 43% més de persones sensesostre respecte a fa dos anys no estranya a ningú, perquè tots veiem com cada cop hi ha més gent dormint com pot damunt d'un matalàs o de cartons al carrer. És realment una emergència social que no es pot quedar així. Com a societat tenim un problema si no posem fil a l'agulla per donar algun tipus de solució a tot aquest poble itinerant que no troba un lloc on poder passar la nit.
I és que, tot i que les casuístiques de les persones sense llar són molt variades, el que està clar és que la crisi de l'habitatge té conseqüències dramàtiques per a una bona part de la població més vulnerable. Fa pocs dies es va publicar l'estudi promogut pel Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) en què quedava clara aquesta relació. El 62% de les persones que viuen al carrer, en infrahabitatges o en hostals socials hi han arribat perquè van perdre el seu habitatge, sigui perquè no podien fer front al lloguer, sigui perquè els van desnonar. Són moltes més que les que hi han arribat perquè s'han quedat sense feina –de fet, una part dels sensellar sí que en tenen, però no els dona per llogar ni una habitació– o per culpa de les addiccions o d'altres circumstàncies. El perfil dels sensesostre està canviant i, a les circumstàncies conegudes –addiccions, malalties mentals o d'altres–, s'hi sumen ara les dels que directament no tenen on viure perquè el mercat els ha expulsat. L'entitat ressalta, també, que el fet que hi hagi hagut diversos desallotjaments massius en assentaments on vivia molta gent ha contribuït a augmentar el nombre de persones que es distribueixen per tota la ciutat, i això podria explicar també, potser, l'augment de gent que directament planta la tenda de campanya allà on pot.
La falta d'habitatge assequible és un dels grans repte que afronten Barcelona i Catalunya. I hi ha situacions d'urgència que reclamen solucions immediates. De moment, l'oposició municipal de Junts i Comuns ja ha demanat un ple especial a l'Ajuntament del qual confien que surtin partides pressupostàries concretes i també instal·lacions adaptades a aquestes necessitats a cada districte. Amb aquestes mesures o amb d'altres, queda clar que s'haurà de buscar la manera de donar aixopluc a aquestes persones, sobretot ara que començaran els moments més durs de l'hivern. Formem part del Primer Món, vivim en una ciutat rica en comparació amb la immensa majoria del món i ens vantem de ser solidaris, i per això hauria de ser una prioritat, tant de la ciutat com del país, trobar maneres de solucionar aquest problema a tots els nivells d'una manera més ràpida i eficient de com s'està fent ara mateix.
