El repte de créixer sense fer malbé el planeta

A una setmana de l’inici de la Cimera de París que ha de servir per posar les bases de la lluita global contra el canvi climàtic en les pròximes dècades, és hora de fer balanç i alertar de quins són els riscos que afrontem. Al diari ARA vam començar ahir la cobertura de la que pot ser una cita històrica a la capital francesa (encara sota l’impacte dels atacs jihadistes), amb els reportatges de l’ Ara Diumenge i un Rar dedicat a Al Gore. I avui continuem amb l’anàlisi del que s’ha fet a Catalunya per complir amb el ja mític Protocol de Kyoto del 1997, que obligava a reduir les emissions de gasos contaminants per sota dels nivells del 1990 el 2012. L’any 2013 es va saber que Catalunya havia complert amb aquest objectiu, però cal tenir en compte que en part va ser gràcies a la crisi econòmica, que va afectar dos dels sectors més contaminants: la indústria i el transport. Ara Catalunya s’ha fixat un objectiu molt més ambiciós: arribar al 2030 amb un 40% menys d’emissions de les que hi havia el 2005. I més enllà la idea és que el 2050 aquest percentatge sigui del 80%.

Són realistes aquestes xifres? ¿Estem preparats per reduir de manera dràstica les emissions sense posar en perill l’activitat econòmica? La resposta és que a hores d’ara no ho estem. De fet, en els últims anys el repunt de l’economia i l’augment del trànsit privat (tal com demostra el retorn dels clàssics embussos a les entrades de Barcelona) estan posant en perill les fites assolides fins ara. Caldrà un canvi de xip de proporcions descomunals per canviar aquesta tendència i posar el país en el camí de l’energia neta.

El nou Govern haurà d’afrontar, entre molts altres reptes, el de fer de Catalunya un país capdavanter en la reducció d’emissions. Sobre la taula ja hi ha plans per gravar els vehicles més contaminants, però sense una aposta dràstica pel transport públic i col·lectiu i en contra del privat i individual, i sense una ofensiva en favor de l’energia verda, serà impossible complir amb els nous objectius per salvar el planeta. El repte és aconseguir-ho sense estroncar els inicis de la recuperació, i això significa canviar l’enfocament i fer de la sostenibilitat el nou motor transversal de l’economia.