Ni Rússia ni Ucraïna, guanya Trump
Les incipients converses per a la pau a Ucraïna, promogudes i conduïdes pel president nord-americà, Donald Trump, estan evidenciant el que, de fet, ja fa temps que resulta evident. Que ni Rússia, país agressor, ha aconseguit el seu objectiu inicial, que no era altre que arribar fins a Kíiv i posar-hi un govern titella, ni Ucraïna, el país envaït, ha aconseguit repel·lir l'enemic, que ha consolidat les seves posicions a la frontera est (Rússia controla un 19% del territori ucraïnès). Si la pau reconeix més o menys aquesta situació territorial, i alhora, tal com està sobre la taula, inclou una garantia sòlida de seguretat per a Ucraïna que faci inviable un nou atac rus però que no comporti l'entrada de Kíiv a l'OTAN, cap dels dos bàndols enfrontats haurà sortit guanyador de la guerra.
Si algú n'haurà tret partit serà el mediador Trump, que haurà arrancat dels seus tradicionals socis europeus atlantistes un compromís militar molt més fort, real i concret, tant pressupostari (amb despesa inclosa a la indústria armamentística dels EUA) com sobre el terreny, i, alhora, haurà aconseguit una relació de confiança amb Putin, a qui haurà allunyat estratègicament de la temptació xinesa. A més, també en traurà un bon tall en concepte de terres rares d'Ucraïna. Esclar: Trump sempre s'ho cobra tot. I, de passada, en el seu desinhibit estil fatxenda, podrà seguir insistint que mereix el Nobel de la pau.
L'estratègia mediadora de Trump ha consistit, des de l'inici, a no distingir entre agressor i agredit, i, de fet, ha flirtejat descaradament amb el líder rus, Vladímir Putin, ha culpabilitzat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i ha menyspreat els mandataris europeus. Trump no ha tingut cap mena de vergonya a l'hora de rehabilitar Putin a Alaska i a renunciar a un alto el foc com a condició lògica prèvia per a les converses. Un cop fet això, ha deixat que la plana major europea li rendís acatament al Despatx Oval, escoltant-lo a cor i disciplinadament, una imatge ben il·lustrativa de la nova diplomàcia trumpista: tot ha de passar per la seva persona, tot gira al voltant dels seus interessos i capricis, ell té la primera i l'última paraula.
Sigui com sigui, si de debò s'hi avança, ara sí, la pau a Ucraïna serà benvinguda. En primer lloc, per posar fi a tantes morts i tant dolor durant tres anys i mig de guerra. En segon, si serveix perquè Putin hagi entès que no se li permetran més aventures europees. I, en tercer lloc, si serveix, també, perquè Europa es posi les piles en matèria de defensa i de política exterior. El que avui pot semblar, en bona part, una humiliació del Vell Continent davant els Estats Units trumpistes i una cessió d'Ucraïna a la Rússia putinista –per cert, caldrà establir garanties per a la població ucraïnesa que passi a Rússia–, podria ser un primer pas per a l'empoderament sobirà europeu en defensa pròpia. Tant de bo.
Però tot això està per veure. Primer caldrà que Putin accepti efectivament Zelenski com a interlocutor –l'ha qualificat repetidament de nazi i l'ha volgut apartar a qualsevol preu–, que deixin de caure projectils a les ciutats ucraïneses i que es concretin els acords sobre el mapa i sobre el terreny. Encara estem lluny de tot plegat.