La supervisió necessària de les residències geriàtriques

Les residències de gent gran tenen la gran responsabilitat de garantir una vida digna per a milers de ciutadans, molts dels quals hi arriben per passar els anys més fràgils i desvalguts de les seves vides. La feina que fan és imprescindible, tal com reivindica el mateix sector quan denuncia la falta de recursos humans i materials amb què afronta aquesta tasca, en un país en el qual, veient que l'esperança de vida no para de créixer, seran cada cop més necessaris aquests equipaments i serveis. 

Avui publiquem a l'ARA unes dades tristes i vergonyoses: més de cinc milions d'euros en sancions imposades a residències geriàtriques que han incorregut en pràctiques indignes cap als seus residents entre els anys 2020 i 2024. El fet que siguin una minoria de centres (les dades de la Generalitat no detallen el nombre d'empreses multades, sinó només l'import) no resta gravetat a les situacions que han patit els seus residents. Parlem d'infraccions greus que tenen a veure amb falta d'higiene, dietes inadequades o fins i tot una mala administració de medicaments, amb el risc per a la salut que això pot comportar. Situacions intolerables que, en els casos més crítics, també han derivat en ordres de tancament d'un total de tretze residències arreu del país, la majoria per no estar registrades oficialment i oferir servei de manera il·legal o per no complir la normativa d'adaptabilitat.

Les dades de la inspecció del departament de Drets Socials retraten el període posterior a la pandèmia de la covid, que va causar estralls en els geriàtrics, amb milers de morts i situacions de patiment per a moltes famílies que, en molts casos, encara no han estat reparades. Que les sancions creixessin en els dos anys immediats després de l'esclat de la covid segurament és fruit d'un increment de la vigilància i l'escrutini cap a aquests centres que hem de celebrar i, sobretot, mantenir. L'avaluació d'una activitat tan delicada és desitjable i, per això, calen més recursos que la facin possible. 

Els 29 professionals (la majoria dones) que actualment s'encarreguen de controlar almenys un cop l'any el miler de centres autoritzats com a residències són una plantilla massa reduïda, si tenim en compte que també s'encarreguen de la supervisió dels centres de dia, les residències de persones amb discapacitat, de salut mental o els habitatges de suport a víctimes de la violència masclista, la salut mental o els joves extutelats. Per més que els efectius rebin el suport d'inspectors del departament de Salut, no s'ha de renunciar a fer passos endavant que permetin un control encara més efectiu i exhaustiu de les empreses (només el 3% de les places són públiques) per detectar situacions preocupants amb més anticipació. 

Els mecanismes de vigilància i control, ben conduïts i finançats, són l'eina clau per aïllar les empreses que amb la seva feina negligent minen la confiança en un sector essencial que té a les seves mans la cura de milers de persones grans i cada cop més dependents, segons constaten les dades de la mateixa Generalitat. El perfil del resident és cada cop més el d'una persona que pateix demència o greus problemes de mobilitat (en un 80% dels casos) i que, per tant, necessita atencions més complexes i més recursos sanitaris que les famílies i el mateix sector fa temps que exigeixen al Govern. En aquesta demanda han de trobar el ple suport de la societat, per respecte als nostres ancians i per preparar un futur en què la necessitat de places i equipaments creixerà de la mateixa manera que la població gran els pròxims anys.