El temut retorn de Trump
Fa tres anys, l'assalt al Capitoli dels seguidors de Trump avergonyia els Estats Units, inclosos una part dels republicans, i sorprenia el món sencer. La democràcia més poderosa del món mostrava en directe la profanació de les seves institucions. L'encara president, perdedor de les eleccions, es resistia a assumir responsabilitats. Els següents mesos, la seva imatge pública va patir una forta sotragada. El trumpisme va quedar tocat, sí, però ni molt menys enfonsat.
Com s'ha anat veient des d'aleshores, el republicanisme ha acabat tornant a abraçar un Trump que ha presentat batalla pública i judicial fins a recuperar bona part de la popularitat. El seu missatge: el trumpisme no pot tirar endavant sense ell, sense Trump, que segons les enquestes compta ara amb el suport del 60% de l’electorat republicà. Tant se val que sobre seu pesin 91 acusacions de delictes en quatre casos criminals diferents, des de la seva participació en la insurrecció del 6 de gener fins a les maniobres per anul·lar les eleccions del 2020, la possessió il·legal de documents classificats i el presumpte suborn pel silenci d’una actriu porno.
Com un bumerang, el magnat i polític populista ultraconservador ha donat la volta als càrrecs fins a treure'n partit i s'ha presentat com a víctima d'una gran conspiració. Tant és així que ha tornat a elogiar sense miraments els insurrectes del Capitoli. De nou s'ha fet fort en el discurs nacionalista i antiimmigració, amanit de religiositat i proteccionisme aïllacionista. Trump ha tornat i tot apunta que serà el candidat republicà. Només la justícia pot dificultar el seu retorn: les pròximes setmanes el Tribunal Suprem decidirà si els estats, tal com ja han fet Maine i Colorado, poden prohibir la participació de Trump en les eleccions pel seu paper al capdavant de l’atac al Capitoli. Però fins i tot si algun dels judicis el portés a la presó, podria arribar a ser elegit president, tot i que llavors la crisi democràtica assoliria quotes inèdites.
És aquesta carta, de fet, la que juga el que també molt probablement tornarà a ser el seu rival, l'actual president demòcrata Joe Biden, per a qui el líder republicà és una "amenaça existencial" per als Estats Units. El Partit Demòcrata, tot i els dubtes interns, ha acabat confiant en el vell president, el qual buscarà posar la por al cos a l'electorat brandant el perill d'inestabilitat i imprevisibilitat que suposaria el retorn al poder de Trump. Però és precisament això, la capacitat de trencar les regles establertes, el que als ulls de molta gent desafecta amb la política i perjudicada per l'encadenament de crisis fa tan atractiu algú que promet saltar-se les normes. Trump es presenta més que mai com un cowboy solitari contra el sistema, algú de l'Amèrica profunda que farà servir totes les armes per defensar la llibertat de fer el que li doni la gana per "salvar el país".
En termes polítics, d'això se'n diu autoritarisme il·liberal, i és l'altra cara de la moneda de la democràcia liberal de la qual històricament els EUA són bressol. El país, doncs, afronta de nou una cruïlla decisiva. I amb ell, el món sencer. Perquè sens dubte un triomf de Trump donaria ales a la involució mundial cap a la ultradreta.
