Clam independentista a la capital comunitària: “Europa, desperta!”

45.000 catalans es manifesten a Brussel·les per reclamar l’alliberament dels presos polítics

El dia es va aixecar gris i plujós, però el groc ho va canviar tot. El mateix groc que les fonts i els edificis públics de Barcelona no poden lluir. A Brussel·les va quedar clar que sí: els carrers del barri europeu es van inundar ahir de bufandes i llaços grocs. De catalans independentistes que volien cridar l’atenció d’una Europa que ha preferit mirar cap a una altra banda en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Una Unió Europea que, lluny de fer retrets, ha avalat l’actuació del govern espanyol amb l’article 155.

Fer la manifestació a Brussel·les no era un acte simbòlic. Era un acte carregat d’intencions. El lema de la manifestació -“ Europe, wake up. Democracy for Catalonia ” [Europa, desperta. Democràcia per a Catalunya]- era prou eloqüent. Els manifestants, convocats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, volien enviar un missatge clar a les institucions comunitàries: Europa ha de defensar la democràcia. També, i sobretot, a Catalunya. “Volem una Europa de ciutadans lliures, una que escolti els seus ciutadans a més d’escoltar els estats”, va demanar ahir Carles Puigdemont. El president, cessat pel 155, va acusar la UE “d’animar” Mariano Rajoy en la seva “repressió” contra Catalunya.

Ho havien avançat dimecres els organitzadors i ahir va quedar més que confirmat: la capital europea va acollir una de les manifestacions “més grans que ha vist mai Brussel·les”. Segons la policia belga, l’acte va aplegar 45.000 persones, una nova demostració de força i tot un èxit per al moviment independentista, que afronta, d’aquí menys de dues setmanes, les eleccions més transcendents dels últims anys. Les tres candidatures del sobiranisme -ERC, Junts per Catalunya i la CUP- van ser ahir presents a la manifestació i van participar en l’acte polític que es va fer al final del recorregut, a la plaça Jean Rey, en ple barri europeu, a tocar de les institucions comunitàries. També hi van participar eurodiputats catalans i estrangers, com la belga del partit nacionalista flamenc N-VA Helga Stevens. De fet, hi va assistir una petita delegació de la N-VA, el partit de Flandes que ha donat públicament més suport a la independència de Catalunya. Tot i això, la presència ahir de manifestants belgues era testimonial. Va ser -contràriament al que van apuntar fonts del govern espanyol- un acte massiu de catalans. Les fonts governamentals, les del 155, van arribar a posar en dubte la xifra de 45.000 participants que va oferir la policia de Brussel·les i van assegurar que s’hi havien infiltrat ciutadans belgues.

La manifestació va ser multitudinària i sense incidents, tot i els camions policials de grans magnitud, els que s’utilitzen per neutralitzar actes violents, que havia previst la policia. L’inici va ser caòtic per un canvi de recorregut que va forçar a última hora la policia davant el gran nombre de persones que hi havia, molt més elevat que les 20.000 que s’havien previst inicialment. Als polítics els va costar arribar fins a la capçalera, especialment a Carles Puigdemont. Tothom el volia saludar i amb prou feines el deixaven avançar.

Suport al Govern a l’exili

La d’ahir no era una manifestació més del sobiranisme. Per a molts catalans, viatjar fins a Brussel·les per manifestar-se era també una manera de donar escalf i demostrar el seu suport a Puigdemont i els consellers que comparteixen exili belga: Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Tots cinc van ser presents a la manifestació i van tenir un paper protagonista en l’acte polític final. Tots cinc van rebre petons, abraçades de coneguts i desconeguts que s’hi acostaven per agrair-los el seu paper abans i després de l’1 d’octubre. El president i els consellers van ser els que, emocionats, van rebre més aplaudiments.

“Moltes gràcies a tots els que heu vingut a Brussel·les i a tots els que hauríeu volgut ser-hi. Ens heu donat una força i un escalf immens!”, va tuitejar Puigdemont ahir al vespre. Per al president, a Bèlgica des de fa més d’un mes, la jornada d’ahir va ser enormement emotiva. Se’l va poder veure molt emocionat fent una llarga abraçada a una coneguda que es va trobar a la manifestació. Puigdemont va viure ahir un autèntic bany de masses.

Els manifestants, amb pancartes per exigir l’alliberament dels Jordis i dels consellers que encara són a la presó, van tardar dues hores a completar el recorregut. Al final de tot, a la plaça Jean Rey, es va poder sentir l’ Oda a l’alegria, l’himne europeu. Plovia i feia un vent glaçat. Però el fred no va desanimar els manifestants, que no paraven de cridar consignes com “Puigdemont és el nostre president” o “Visca la República de Catalunya”. L’acte va acabar amb els manifestants cantant Els segadors.

En els seus discursos, l’ANC i Òmnium van posar l’accent en la crida a Europa. El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va demanar a la UE que “modifiqui la seva actitud” i forci l’estat espanyol a iniciar el “diàleg polític” que ha de conduir a la “consolidació de la República”. Al seu torn, el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, va destacar que Catalunya és “europeista” i “mediterrània”, i va subratllar que els catalans miren Europa com a “garantia de diàleg”.

Europa ignora la petició

La manifestació, però, no va servir per canviar la posició de la Comissió Europea ni un mil·límetre. Ahir mateix, el seu vicepresident, Frans Timmermans, mentre la manifestació ja havia arrancat del Parc del Cinquantenari i passava just per davant de l’edifici on l’holandès estava celebrant una roda de premsa, va defensar el dret a manifestar-se però va subratllar que les lleis “es poden canviar” però que el que “no es pot permetre és simplement ignorar la llei”, en al·lusió a Catalunya.

Timmermans, sempre molt dur contra el Procés, va deixar clar que Brussel·les continua donant suport a Mariano Rajoy i que no està disposada a escoltar el clam dels independentistes malgrat l’allau de catalans que van anar fins a Brussel·les ahir per demanar a Europa democràcia per a Catalunya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT