Iceta fracassa en l’intent de competir amb Cs

BarcelonaDe l’eufòria de la campanya al desànim de la nit electoral per constatar una realitat: el PSC no remunta el vol. Després de parar el cop el 27-S, la marca Iceta va aconseguir ahir millorar els resultats del partit per primer cop des del 1999, però només sumant un escó respecte al 2016 -amb quasi 70.000 vots més- i situant-se, amb 17 diputats, com a quarta força al Parlament. El partit no va ser capaç de recuperar ni els 20 diputats que amb prou feines havia obtingut el 2012 amb Pere Navarro, i el desenllaç va tirar per terra les expectatives que els socialistes havien posat en aquests comicis. Cs va arrasar en la capitalització del vot útil unionista i la majoria independentista va frustrar el premi de consolació que Iceta buscava en aquestes eleccions: ser investit president.

El candidat va entomar el cop amb posat seriós, llegint una valoració tancada i sense cap improvisació. “Aquest resultats no són els que perseguíem. No hem aconseguit una majoria alternativa al bloc independentista ni ser el pal de paller d’aquesta alternativa”, va dir. Felicitant Arrimadas per la victòria, va fer notar que la majoria independentista tampoc ha aconseguit aquest cop una majoria de vots. “La majoria habilita per investir un president i un govern”, va admetre, però va advertir: “Han d’actuar en el marc de la legalitat [...], cal descartar de forma profunda la via unilateral”. Iceta ja havia avisat en campanya que no li tremolarà el pols si ha de tornar a avalar el 155.

Però el suport a la intervenció de l’autonomia, la participació a les manifestacions de Societat Civil Catalana i l’explotació del discurs abrandat de Josep Borrell contra l’independentisme no han sigut suficients per retallar distàncies amb els d’Arrimadas, que va arrasar i es va convertir en primera força al Parlament. Ja hores abans que comencés l’escrutini, dirigents del partit començaven a canviar el discurs optimista de les últimes setmanes. La nit no presentava gaires motius per a la celebració, i l’única alegria a la seu del carrer Nicaragua va ser, finalment, un sol escó.

Càrrecs del partit admetien que el discurs de la reconciliació que oferia el PSC era difícil que quallés en el curt termini en un context de màxima polarització, i que gran part dels votants que aspiraven a seduir van optar pel vot de revenja que els oferia Ciutadans. La defensa dels indults als líders sobiranistes que Iceta va fer en campanya, així com el seu to poc bel·ligerant, van castigar el partit a ulls dels que buscaven un discurs sense cap concessió a l’independentisme. Tampoc ha fet fortuna l’aliança amb Units per Avançar -partit hereu d’Unió-, que projectava transversalitat.

El fracàs en l’estratègia es va fer evident en els resultats a l’antic cinturó roig. La formació taronja es va imposar amb més força que el 27-S en importants feus socialistes com l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Gavà, i per primer cop a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Iceta no va aconseguir guanyar-se l’àrea metropolitana amb la seva promesa de bastir ponts entre blocs enfrontats, i tampoc amb el discurs social que va reivindicar amb força al llarg de tota la campanya. El votant socialista de tota la vida, que continua reivindicant-se com a tal a les municipals, va tornar a fer el salt al PSC votant més en clau nacional que ideològica.

Lluny de la centralitat

La millora de resultats trenca una tendència de 18 anys de caiguda lliure a les urnes, però també referma la idea que ni els socialistes ni la seva tercera via representen la centralitat a Catalunya, que aspiraven a recuperar. Davant la falta de consens evident que genera la reivindicada reforma constitucional, Iceta havia apostat en aquests comicis per un pacte d’estat que comptava amb el vistiplau del PSOE, i es comprometia a arribar a acords amb Espanya per millorar l’autogovern i el finançament en un termini de dos anys. En cas contrari, havia insistit, deixaria la presidència. Els resultats del 21-D no li concedeixen ni l’oportunitat d’intentar-ho.