20/12/2017

Majoria absoluta independentista o doble volta?

3 min
Les diligències sobre Trapero encara són competència de la jutge Lamela.

PeriodistaCap on va Catalunya? Cap on va Espanya? Encara que semblin dues preguntes genèriques, són pertinents perquè la jornada d’avui suposarà un veredicte dels ciutadans de Catalunya sobre unes eleccions convocades a l’empara de l’article 155 de la Constitució. Vaja, unes autonòmiques convocades per Mariano Rajoy després d’assumir les facultats del cessat Carles Puigdemont.

Els que van considerar que convocar aquestes eleccions immediatament, sense donar-se més temps per “liquidar l’independentisme”, era una jugada hàbil de Rajoy, ara, en funció dels resultats, poden afirmar exactament el contrari: que el president espanyol no té lideratge i s’ha equivocat.

Si la referència són els resultats del PP, aquesta crucifixió de Rajoy es pot donar per descomptada.

Perquè si es confirmen els auguris sobre els resultats del PP de Xavier García Albiol, el president del govern seria l’artífex d’un 155 kamikaze. Una intervenció que ha dut el PP a l’escorxador.Un escorxador en el qual el beneficiari del 155 seria en primeríssim terme Ciutadans, que Inés Arrimadas ha potenciat fins al punt de disputar a ERC el primer lloc en vots emesos.

És cert que Rajoy es va veure pressionat per García Albiol amb la seva autoproclamació, perquè el president del govern tenia la seva candidata. I qui era? La tieta. Sí. Dolors Montserrat. Qui ha de ser si no? Que per això, per aconseguir visibilitat, la va nomenar ministra de Sanitat.

Si l’independentisme no baixa de la majoria absoluta de 68 escons -quatre menys dels 72 del 2015-, la formació d’un nou govern es pot donar per segura. Hi haurà picabaralles, el teatre habitual de la política, però Catalunya tindrà nou govern.

Els partits sobiranistes exhalaran un sospir d’alleujament i es posaran mans a l’obra com a llevadores del nou elenc governamental, única fórmula per donar per caducat el 155.

Però tot així i seria un govern sota una doble espasa de Dàmocles: una nova aplicació del 155 -un cop que es creua el Rubicó ja no costa tant repetir i perfeccionar- i l’acció penal que ve i de quina manera.

Per què? Perquè a partir del gener comença la blitzkrieg, o instrucció llampec, del magistrat Llarena.

Els sis mesos a partir de les declaracions, ja convocades per a l’11 de gener del 2018, de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart seran d’una gran intensitat dramàtica. Tot seguit convocarà nous imputats, que poden arribar a la quarantena.

Tot i que Llarena ha assumit la major part de la causa, la jutge Lamela encara manté la competència sobre les diligències relacionades amb l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, imputats en els fets del 20-S. De totes maneres, l’ampliació d’aquesta denúncia als fets de l’1-O, paralitzada, haurà de reorientar-se al Suprem.

Tots aquests traços pinten un escenari polític i penal molt difícil en cas d’una hipotètica repetició de les eleccions la primavera del 2018. El protagonisme en una hipotètica repetició -abans, durant i després- serà per a les diligències d’investigació: declaracions, informes policials i filtracions sistemàtiques als mitjans de comunicació.

La participació, que es preveu rècord, patiria, en cas de repetició o segona volta, una caiguda. Però, com ja hem apuntat, si l’independentisme assoleix els 68 escons hi haurà nou govern. I aleshores es pot obrir una nova fase amb velles receptes: abandonar la unilateralitat i reactualitzar el dret a decidir sota la fórmula del referèndum pactat. Aquesta alternativa, esclar, pot obrir-se amb major necessitat si els tres partits independentistes perden la majoria absoluta.

Aquest regat, per dir-ho així, pot ser un ganxo dirigit a Catalunya en Comú-Podem, és a dir, una oferta que no podrà rebutjar. I, alhora, complicarà més les coses a Rajoy.

stats