DIARI DE CAMPANYA D'EN COMÚ PODEM

Domènech galopa en l'autobús de les línies vermelles

El candidat d'En Comú Podem s'arrenca a cantar amb els periodistes que segueixen la campanya

Xavier Domènech ja deu fer dies que somnia el color vermell: les famoses línies que tants maldecaps li porten, les corbates de Jordi Sevilla, les americanes de Susana Díaz... I és que un cop passades les eleccions del 26-J el repte serà bregar amb el PSOE, el partit que oneja el vermell com el seu color distintiu. I com que no hi ha res com l'assaig i la pràctica per aconseguir més bons resultats, els periodistes van posar a prova aquest dilluns el cap de llista d'En Comú Podem en el trajecte en autobús des de Barcelona fins a Blanes.

Només posar un peu al vehicle, ja es va trobar línies vermelles de fabricació casolana amb cinta aïllant. Les va arrencar entre rialles i sense complexos fins arribar al lloc que tenia reservat. Allà va passar a utilitzar les tisores per acabar de tallar més 'línies'. "Inauguro la fi de les retallades", va deixar anar. El tradicional trajecte que el cap de llista comparteix amb els periodistes no és sempre fàcil. Ho volen saber tot: de les interioritats de la campanya a què fa el candidat quan arriba a casa després d'un debat. " No dormir", admet Domènech. Se'l veu esgotat, però li va el risc. Un cop s'ha desfet de les línies vermelles de l'autobús, ja no hi ha aturador.

El cansament no evita que arrenqui a cantar al compàs d'una guitarra espanyola: "A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar!". El poema de Rafael Alberti versionat per Paco Ibáñez, tot un símbol de la lluita de la classe treballadora, fa tremolar l'autobús. També sona 'Un beso y una flor', de Nino Bravo, i '19 días y 500 noches', de Joaquín Sabina.

El candidat, acostumat a anar sempre amb el seu equip de campanya en una furgoneta, ha tingut un viatge diferent. No se'n va, a més, amb les mans buides. Els periodistes el proveeixen d'un 'kit' per sobreviure, principalment, a la negociació amb el PSOE. D'entrada, colònia Nenuco i pólvores de talc. Aquesta és l'olor que,  segons una militant del Vendrell, fa el candidat, i mai sobra tenir bona entrada olfactiva en una taula de negociació. També uns cordons vermells que, en un moment donat, poden servir de línies, de llacet o per lligar algú a la cadira perquè no s'aixequi. Finalment, una foto d'un Pi i Margall tunejat, el pare del catalanisme que reivindica Domènech, que servirà per decorar el seu eventual despatx de ministre de la plurinacionalitat. Amb tot això a la motxilla, el candidat ja pot començar a galopar cap al Congrés.