Roca tanca el cercle
La primera militància de Miquel Roca va ser a la joventut d’Unió Democràtica, el partit del seu pare. Però l’ambient esquerranós de la universitat el va dur al Front Obrer de Catalunya (FOC), on va coincidir amb Narcís Serra i Pasqual Maragall. Aquests dos, un cop mort Franco, van entrar al PSC; Roca també ho volia, però els socialistes van dir-li: “Serra és el més de dretes que ens podem permetre”. Així, Roca va acabar a la CDC de Pujol amb ànim de succeir-lo.
Quan va veure que el patriarca no volia fer testament, Roca va amenaçar de plegar fent servir d’excusa les deslleialtats de Duran. Pujol no va cedir i Roca va deixar-ho córrer per obrir un exitós bufet d’advocats, on assessora governs, grans empreses i fins i tot la infanta Cristina. A més, és secretari del consell del Banc Sabadell, president de la Fundació Abertis, conseller d’ACS i Endesa... Mai més no s’ha ficat en política, fins que ha decidit donar suport a Ramon Espadaler, persuadit per Duran, el seu vell rival, i potser per algú més. D’aquesta manera, Roca ha tancat un estrany cercle.
