Especials 21/05/2021

L'era post-covid

Inesperadament, la pandèmia ha afectat la població mundial en totes les dimensions de la nostra vida: econòmica, laboral, familiar, relacional, emocional i d’oci. ¿Canviarà la nostra manera de fer, pensar, relacionar-nos o produir? Què passarà a partir d’ara?

4 min
La pandèmia ha condicionar la vida quotidiana fins al punt de buidar grans artèries de grans ciutats

El covid-19 ha estat el gran protagonista des del primer trimestre de 2020. “Tenim problemes per trobar adjectius a la situació viscuda perquè no té precedents. Des de les guerres, la civil a Espanya o la Segona Guerra Mundial a Europa, res havia afectat tant la població”, recorda Josep Lobera, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquí, a diferència de països asiàtics que tenien l’experiència d’epidèmies anteriors amb un impacte important, no estàvem preparats a nivell institucional ni ciutadà, per això es va tardar a reaccionar amb unes mesures contundents i immediates. 

Aquestes mesures preses per aturar l’expansió del virus poden haver revertit els avenços aconseguits les últimes dècades en termes d’igualtat de gènere tant al mercat laboral com dins de casa. Hi ha hagut un increment sense precedents de les tasques domèstiques i la cura d’infants, que han assumit majoritàriament les dones. L'increment de la participació de les dones en tasques familiars no remunerades “pot perjudicar el seu desenvolupament professional i pot tenir conseqüències a llarg termini si no ho revertim”, assegura la Lídia Farré, professora d’economia de la Universitat de Barcelona i investigadora afiliada de l’Institut d’Anàlisi Econòmica. Les possibilitats que ofereixen les empreses per conciliar vida laboral i familiar poden alentir els avenços cap a la igualtat de gènere si són majoritàriament les dones les que opten per aquesta forma més flexible de treballar: “S’han de prendre mesures encaminades a canviar el rol de la dona com a cuidadora principal i fer els homes partícips del treball no remunerat. Les polítiques públiques –regular el teletreball, una reforma laboral compatible amb l’horari escolar, permisos retribuïts per tenir cura dels infants quan estan malalts d’igual durada per a homes i dones, i l’escolarització de 0 a 3 anys gratuïta i de qualitat– poden ajudar a canviar la norma social”.  

Noves demandes socials

Des de l’inici de la pandèmia tothom ha tingut una opinió sobre el tema. Unes opinions que no han estat homogènies i a mesura que ha passat el temps hi ha hagut més segmentació d’opinions, actituds i comportaments. El que s’ha evidenciat és que a la població, en general, ens cal un coneixement més profund del funcionament de la ciència i els tempos que necessita. Això, sumat a la necessitat urgent de saber què podia passar amb el virus i com ens afectaria, ha fet que reclaméssim constantment als mitjans de comunicació notícies d’última hora. “No entenien com funciona la ciència ni els seus tempos”, apunta Lobera, convençut que a partir d’ara hi haurà més demanda social perquè es destinin recursos a la recerca, conscients dels beneficis que aporta a la societat.

Aquesta presa de consciència no necessàriament comporta que la ciutadania sigui més activa políticament. En principi, només una minoria de ciutadans estan disposats a estar actius en política per vies que no siguin el vot. “Es dona un fenomen estrany. Si ho preguntes directament a la gent, diuen que volen restar poder de decisió als polítics però sense assumir-ne ells, cosa que pot obrir la porta a opcions no ben bé democràtiques”, explica a Carol Galais, investigadora postdoctoral Ramón y Cajal al departament de ciència política i dret públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per una altra banda, la pandèmia ha propiciat que col·lectius negacionistes, que fins ara no acostumaven a participar en manifestacions, s’hagin trobat físicament a l’espai públic, cosa que ha contribuït a refermar la seva identitat i ha alimentat opcions antisistema perilloses per a la democràcia. “Dubto que la pandèmia tingui un impacte positiu sobre la participació política. Al contrari, fins al punt que fins i tot està afectant negativament la participació electoral –s’ha reduït en les últimes convocatòries electorals–, que és la més assequible de totes”, conclou Galais. 

Unes grans aliades

La infodèmia i la confusió mediàtica han estat molt presents en la crisi del covid. Enmig d’aquest caos les dades poden ser unes grans aliades per explicar a la societat el que està passant, encara ara quan gairebé el 20% de la població ha estat vacunada amb la pauta completa. “Les dades demostren que és important vacunar-nos perquè les vacunes aporten beneficis. A més de les dades, és imprescindible que hi hagi professionals que transmetin aquesta informació”, comenta Anna Schlegel, vicepresidenta del departament de producte, mercat internacional i globalització a Procore Technologies i la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia el 2020, segons la publicació Analytics Insight

EL COVID-19 CANVIARÀ LA NOSTRA VIDA POLÍTICA?

Plaça Ramon Torres Casanova. 8 de juny. A les 17.30 h

REACCIONS CIUTADANES ENFRONT LES POLÍTIQUES ANTI-COVID-19

PRBB Auditori. 10 de juny. A les 17.30 h

POLÍTIQUES PÚBLIQUES ENFRONT DEL COVID-19: DIVERSITAT I RESULTATS

PRBB Auditori 10 de juny. A les 19.30 h

COVID-19 I VIDA QUOTIDIANA

Plaça Ramon Torres Casanova. 12 de juny. A les 11 h

L’ÚS RESPONSABLE DE LES DADES PER FER FRONT AL COVID-19

Plaça Ramon Torres Casanova. 12 de juny. A les 19.30 h

Un taronger sense esporgar, característic de l'agricultura ecològica
Necessitem models agroecològics

Lluny de les teories conspiranoiques, l’ONU ha confirmat que el canvi climàtic, la desforestació i els canvis en l’ús del sòl o l’agricultura i ramaderia intensives són alguns dels factors que han contribuït al sorgiment de la zoonosi, les malalties infeccioses pròpies d’animals com el Zika, l’Ebola, el virus del Nil o el covid-19, que salten als humans. Elisa Oteros Rozas, investigadora postdoctoral de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic, explica que hi ha una relació bidireccional entre el covid i els sistemes agroalimentaris. Un sistema alimentari globalitzat i industrialitzat com el nostre porta una sèrie d’impactes associats –pèrdua de biodiversitat, destrucció d’hàbitats per produir aliments, creació d’infraestructures que influeix en la mobilitat dels animals o incendis fruit del canvi climàtic–, que propicien l’aparició del covid. I alhora la pandèmia ha impactat en els sistemes alimentaris globalitzats, s’ha interromput el subministrament de mercaderies entre països. En canvi, els sistemes alimentaris més locals associats a una producció més propera han estat més resilients. 

Què hauríem de fer per capgirar aquest sistema? Oteros Rozas ho té claríssim: transformar el sistema alimentari cap a un model agroecològic, que respecta els cicles de la natura dins d’uns nivells de producció sostenibles, posant en relleu els recursos i el coneixement local, acostant el consum i la producció, reconnectant l’agricultura i la ramaderia i disminuint el comerç internacional. Però en un sistema capitalista com l’actual, l’alimentació ha passat a ser un bé de mercat. L’objectiu és maximitzar el benefici econòmic, que no garanteix el dret a una alimentació suficient i saludable. Malgrat tot, és optimista: “Cada vegada hi ha més iniciatives agroecològiques que redirigeixen el consum cap a una producció diversificada del territori posant al centre la importància de l’alimentació com un dret fonamental”. 

COVID-19 I SISTEMES ALIMENTARIS: UN DEBAT NECESSARI

Plaça Ramon Torres Casanova. 8 de juny. A les 19.30 h

Marta Montagut
Combatent l'oxímoron

Fake news? “És un oxímoron, si són notícies no poden ser falses. Hem de dir-ne desinformació”, puntualitza la Marta Montagut, professora de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de Learn to Check. El fenomen de les notícies falses es popularitza l’any 2016 quan la comunitat internacional, verificadors, periodistes i polítics es mostren preocupats per les conseqüències que provoca la desinformació. El punt àlgid és el Brexit i Donald Trump aconseguint la presidència dels Estats Units, dos fets que evidencien que distribuir a propòsit informació falsa amb objectius polítics, comercials o per aconseguir rèdits personals pot provocar desequilibris en els sistemes democràtics. 

La pandèmia, escenari perfecte per a la desinformació, ha accelerat la dinàmica dels últims anys: la gent se sent desorientada, té por, necessita informació i està més predisposada a consumir qualsevol tipus d’informació que calmi la seva necessitat de saber. “Llavors els continguts falsos o parcialment falsos donen respostes rodones sobre la realitat, a diferència de la ciència, que difícilment pot oferir una veritat absoluta. Tothom busca explicacions al que està passant, per sentir-se tranquil i creure’s amo de la seva vida. Per això triomfa la desinformació”, recorda Montagut. Es pressuposa que mitjans tradicionals passen tots els filtres gràcies als seus professionals que avalen que allò que publiquen, diuen o emeten és veritat: “Davant el caos informatiu la gent torna a aquests figures de referència, i mitjans que han incorporat als seus equips fast checkers, professionals que verifiquen que la informació que transmeten és veraç”. I què passa amb el joves que consumeixen social media, no llegeixen diaris, ni escolten la ràdio ni miren la televisió? Montagut té clar que cal ensenyar-los a buscar informació fiable i que els mitjans l’han de fer prou atractiva perquè els joves la consumeixin. En aquesta línia, el setembre del 2020 neix Learn to Check, la plataforma de recursos contra la desinformació en línia, oberta a tota la ciutadania i adreçada especialment a alumnes de secundària i professorat en general, amb una sèrie d’eines per verificar informació, imatges, vídeos, webs o articles i lluitar contra la desinformació. 

FAKE NEWS EN PANDÈMIA

Plaça Ramon Torres Casanova. 11 de juny. A les 19.30 h

stats