Especials 21/05/2021

Humans, robots, ètica

Quin és l'objectiu? La millor vida

3 min
La intel·ligència artificial, els robots i la convivència amb les persones, un debat ètic de pes

“L’ètica continuarà sent necessària per decidir què ens devem els uns als altres”

Julian Savulescu és catedràtic d’ètica pràctica a la Universitat d’Oxford

La recerca científica aporta progrés. Podríem arribar a ser humans perfectes gràcies a les millores biotecnològiques, però com sabrem si hem de dur a terme aquestes millores? Per a Julian Savulescu, l’ètica és imprescindible per sospesar l’interès propi amb els objectius socials o la moralitat. 

El transhumanisme hauria de ser un dret universal?

— Si el transhumanisme permet tenir una vida millor i ser millors persones, hauria d’oferir-se com a atenció bàsica. “Millor vida” significa la vida amb el benestar més esperat. En la mesura que tenim raons per oferir atenció mèdica, tenim les mateixes raons per oferir millores en la mesura que promoguin el benestar. Per descomptat, no podem proporcionar-ho tot a tothom, però exigim un mínim decent, com amb l’educació. La millora no és res nou. 

Permetria millores biotecnològiques pròpies d’altres espècies?

— Sí, les millores són desitjables si promouen el nostre benestar o les nostres capacitats morals i no ens exposen a riscos irracionals. Si poguéssim canviar la nostra pell per protegir-nos del càncer de pell, seria bo. Els adults per descomptat haurien de poder fer-se a si mateixos tot el que volguessin sempre que no danyessin els altres o utilitzessin més recursos dels que els corresponen. No cal pagar-ho a través de la sanitat pública, però si algú vol gastar recursos propis per implantar-se una cua per tenir millor equilibri, deixem-l'hi fer. 

La millora pot augmentar la desigualtat creant una societat de dos nivells? 

— Evitar que algunes persones tinguin una vida millor perquè no tothom pot fer-ho suposa “anivellar” la igualtat, seria com treure els ulls a tothom perquè la ceguesa no es pot curar. 

Caldria establir algun límit?

— El límit hauria de ser el dany a altres persones. Un dany directe seria quan l’afany pel propi benestar s’aconsegueix a costa dels altres, i indirecte, quan proporcionar o aconseguir les millores és costós per a la societat.

Una societat amb éssers privilegiats que s’acosten a la perfecció sabria tolerar la imperfecció?

— Independentment del disseny genètic que fem sempre hi haurà l’entorn i la mala sort. Hi haurà accidents i malalties. La gent existirà inevitablement amb diferents habilitats, nivells de salut i oportunitats. L’ètica continuarà sent necessària per decidir el que ens devem els uns als altres. 

TRANSHUMANISME

Plaça Joan Coromines. 12 de juny. A les 11 h

Les intel·ligències s'alien

La desafecció d’una part important de la ciutadania cap a les institucions europees és un dels desafiaments de la Unió Europea, que se suma a la crisi sanitària i econòmica, la migratòria, el Brexit o el canvi climàtic. Amb motiu del Dia d’Europa, la Conferència sobre el Futur d’Europa ha llançat una plataforma multilingüe que comptarà amb l’opinió dels ciutadans europeus per configurar l’Europa del futur. Encara no se'n coneixen els detalls però la presidenta de la Comissió Europea assegura que s’escoltarà la ciutadania i després s’actuarà en conseqüència. “Pot ser revolucionària aquesta nova manera de plantejar la política que trenca les relacions endogàmiques i de poder dels partits. A través d’un sorteig s’escullen les persones que representen la població per debatre i prendre decisions”, explica Ernesto Ganuza, investigador de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. No es tracta de substituir els governs per persones triades a l’atzar, sinó de comptar amb la participació ciutadana per establir polítiques i mesures concretes relacionades amb diferents temes. Aquesta intel·ligència col·lectiva té al seu servei la intel·ligència artificial (IA), que funciona com a eina de suport per a la presa de decisions col·lectives, calculant quina és l’opinió que representa el consens en un debat. Per a Juan Antonio Rodríguez, professor investigador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, els reptes a partir d’ara són que els algoritmes siguin explicables –saber per què es tria una opció i no una altra–, tinguin bones propietats –garantint que si hi ha unanimitat la trobarà– i processin les opinions per suggerir al moderador recomanacions per mantenir el debat estructurat i centrat en les idees principals. 

ROBOTS, PERSONES EXPERTES O VEÏNES PER SUBSTITUIR A QUI ENS REPRESENTA?

Plaça Joan Coromines. 12 de juny. A les 17.30 h

stats