Especials 21/05/2021

Explorar els límits del coneixement

Torna la Biennal Ciutat i Ciència, l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB per explorar la ciència en totes les seves dimensions

4 min
El cervell marca encara els límits del coneixement?

Des del 8 fins al 13 de juny la Ciència és la gran protagonista. Torna la Biennal Ciutat i Ciència, l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona, impulsada per l’Àrea municipal de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, per explorar la ciència en totes les seves dimensions, els seus límits i el seu potencial per enfrontar els grans reptes d’aquest segle. També s’hi sumaran les propostes de la +Biennal i la Festa de la Ciència, que es duran a terme en col·laboració amb entitats i equipaments de la ciutat. 

Arriba la segona edició després de l’èxit de la Biennal del 2019 i d’un any en què s’ha evidenciat arreu del món la importància de la ciència amb el covid-19. Hem vist que quan s’hi destinen recursos humans i econòmics es genera coneixement i es troben respostes i solucions. Enguany la Biennal vol ser l’espai on reflexionar sobre el coneixement i debatre sobre els límits de la ciència amb una actitud que ens porti a qüestionar-ho tot, perquè sorgeixin noves preguntes que ens impulsin a seguir coneixent i cercant. A través de debats, ponències, taules rodones, tallers, instal·lacions i accions artístiques, trobades, conferències i projeccions ens aproparem a la ciència des de diversos punts de vista: els avenços que estan marcant el futur, les seves implicacions ètiques, l’estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere, de drets i oportunitats, i la sostenibilitat del planeta.

La interdisciplinarietat enriqueix

La curiositat és intrínseca a l’ésser humà, sempre hem volgut saber, entendre el món que ens envolta, d’on venim i on podem arribar. La ciència i la recerca científica donen respostes a les nostres preguntes, arribant a límits insospitats. El darrer any ha demostrat que és capaç de resoldre reptes globals i l’única sortida per la crisi global que ha suposat el covid-19. 

La ciència és responsable de gran part dels avenços de la humanitat. És gràcies als descobriments científics que ha millorat l’esperança i la qualitat de vida. “La ciència és el camí més segur per avançar en el coneixement que després es transforma en millores per a la qualitat de vida de la humanitat. A més, el coneixement científic s’acumula i en qualsevol moment es pot reorientar per solucionar problemes”, afirma María Blasco, biòloga molecular i directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). L’objectiu de la ciència és avançar en el coneixement per esbrinar la veritat, per això el pensament científic no té límits de fins a on pot arribar el saber, partint de la idea que per definició és bo tot allò que augmenta el benestar i la felicitat de les persones. Per a Blasco, on sí que s’han d’establir límits és sobre com es pot fer aquesta experimentació i possibles aplicacions malintencionades. “I un dels reptes que tenim pendents és que les descobertes i el desenvolupament puguin arribar per igual a tots els països del món”, afegeix. 

L’ànsia per conèixer està present en totes les àrees de coneixement. En la mesura que diferents àrees entren en contacte i comparteixen preguntes, eines i descobertes, l’enriquiment és mutu i exponencial.

De Da Vinci al criptoart

La interconnexió de la ciència i la tecnologia amb l’art té una llarga història des de fa segles i és vital per a cadascuna d’aquestes disciplines. De fet, les obres de Leonardo da Vinci són un exemple de la connexió entre aquests camps. L’art relacionat amb la ciència i l’ús de tecnologies com a mitjà han tingut cada vegada més acceptació dins del món de l’art en general. En l’era digital, les tecnologies digitals tenen el potencial de salvar diferències entre l’art i la ciència, les tecnologies de representació i les idees en art i ciència convergeixen constantment, des de qüestions relacionades amb la simulació d’informació i entorns fins a la cartografia de conjunts de dades. Per a Christiane Paul, curadora adjunta de New Media Arts del Whitney Museum of American Art de Nova York, tot i que les formes tecnològiques d’art han guanyat més importància al llarg dels anys, encara presenten desafiaments en la seva presentació, col·lecció i conservació –requereixen una experiència específica–, i sovint el desenvolupament de nous processos dins de les institucions per donar suport a l’art.

Darrerament el binomi art-tecnologia ha estat notícia amb els NFT (non-fungible token), ítems digitals únics que només s’exposen en entorns digitals. Al març, la casa de subhastes Christie’s va vendre per gairebé 70 milions de dòlars Everydays - The First 5000 Days de l’artista Bepple, primera obra d’art íntegrament digital. Sovint es parla dels NFT com la primera eina que permet col·leccionar art digital de forma segura quan en realitat es tracta d’una versió criptogràfica del certificat d’autenticitat tradicional que vindria amb qualsevol obra d’art. Paul creu que l’art digital –instal·lacions, art de software, realitat virtual o realitat augmenta, entre d’altres– és molt més complex que els JPEG, GIF i animacions que es venen a través de NFT: “És exagerat el que està passant amb els NFT. Confio que es rebaixarà aquesta “febre d’or” i podrem aprofitar el seu potencial real. Si es resolen els problemes de consum d’energia i es poden crear contractes intel·ligents més sofisticats, els NFT poden ampliar potencialment la base de col·leccionistes de qualsevol tipus d’art, digital o no, i oferir als artistes oportunitats per crear condicions més matisades per la revenda del seu treball”. 

GENÈTICA HUMANA: REPTES I LÍMITS

Jardí interior d’illa Agustí Centelles. 8 de juny. A les 19.30 h

NOUS CONTEXTOS I FORMATS DE DIFUSIÓ EN ART, CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT

Plaça Joan Coromines. 11 de juny. A les 19.30 h

RECERCA I INTEGRITAT

Plaça Joan Coromines. 12 de juny. A les 13 h

La màgia juga amb les percepcions que arriben al nostre cervell.
La màgia té el poder de crear situacions impossibles

Anar a veure un espectacle de màgia suposa entrar en una dimensió desconeguda, deixar-te portar per gaudir amb trucs il·lusionants que et porten a situacions que d’entrada són impossibles. Però també hi ha qui aprofita la màgia per entendre millor com funciona el cervell. “Entenem la màgia com una caixa d’eines que ens permet progressar en el coneixement de la cognició”, diu Jordi Camí, catedràtic de la UPF i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El nostre cervell crea construccions mentals de la realitat a partir de la informació que rep de l’exterior i l’ordena. Amb aquestes interpretacions úniques és com s’aproxima a la realitat. “Tot i no ser la realitat, són unes construccions tan perfeccionades que tenim poques discrepàncies entre uns i altres”, afegeix Luis M. Martínez, científic de l’Institut de Neurociències d’Alacant (IN-CSIC). 

Realitats alternatives

El cervell construeix models interns de realitat fins que entra en joc la màgia, que posa en evidència el seu funcionament perfeccionat. El cervell s’anticipa al que creu que passarà però la màgia hi interfereix quan crea situacions impossibles. “Desafia la teva idea intuïtiva del món –apunta el biòleg Martínez–, el mag crea una realitat absurda i impossible, suposadament irreal, traspassant els límits del que creiem real”. La màgia ajuda a entendre als científics com la percepció d’una persona no es correspon 100% amb la realitat, és una realitat alternativa que no representa fidelment el món tal com és. La màgia aprofita aquest marge, manipula la realitat fins al punt que ens sembla normal, però hi ha un desenllaç sorprenent que és impossible. Quan ens trobem davant situacions inesperades, la primera gran reacció és la sorpresa. “Investiguem per què es produeix la sorpresa, les seves característiques i altres reaccions que sorgeixen amb l’experiència màgica”. 

ENXAMPATS PER SORPRESA

El Born CCM (Sala Moragues). 11 de juny. A les 22.30 h

stats