"Assenyalant l’edatisme": una campanya per donar veu i visibilitat a la vellesa

"Qui diries que estudia una carrera universitària? I qui fa vídeos a YouTube?" Potser les respostes et sorprenen. Aquesta és la proposta de la nova campanya “Assenyalant l'edatisme”, de la Fundació "la Caixa", que busca trencar amb els estereotips sobre la gent gran mitjançant un experiment social tan senzill com revelador. El vídeo mostra com sovint jutgem les persones per la seva edat i no per les seves capacitats, interessos o potencial. Perquè no, l’estudiant universitari de 74 anys no és una excepció, ni tampoc ho és la youtuber de 87 o l’home de 77 que neda cada dia 2.000 metres.

Hi ha formes de discriminació que són fàcils de veure i d’altres que, tot i ser igual de doloroses, s’amaguen sota capes de costum, de condescendència o de silencis. L’edatisme –la discriminació per motiu d’edat– forma part d’aquest segon grup. No es tracta només de paraules despectives o d’actituds explícitament excloents, sinó d’un relat col·lectiu que ha situat la vellesa als marges. Des de la Fundació "la Caixa" fa dècades que es treballa per generar espais on les persones grans no només rebin, sinó que aportin. Projectes com “Assenyalant l'edatisme” són un pas més per seguir escoltant-les.

Què és l’edatisme?

L’edatisme és una forma de discriminació basada en l’edat. Afecta especialment les persones grans i sovint passa desapercebut perquè està molt arrelat culturalment. Es manifesta en expressions quotidianes, actituds, tractaments o decisions que invisibilitzen, infantilitzen o uniformitzen la gent gran, negant-ne la diversitat.

A Catalunya, com en molts altres llocs del món, les persones grans conviuen amb una sèrie de missatges que les interpel·len, sovint sense voler, des de la llàstima, la sobreprotecció o el desdeny. "Són massa lentes", "Ja no s’adapten", "Estan desconnectades". Expressions així, tot i no ser dites amb mala intenció, reforcen una mirada que les desposseeix d’autonomia i veu pròpia. L’edatisme no només construeix barreres socials, sinó que erosiona l’autoestima i la sensació de pertinença.

Per què és un problema social?

L’edatisme no només perjudica les persones grans: limita oportunitats, crea estigmes i reforça l’aïllament. Les paraules que fem servir tenen un impacte directe en la manera com percebem la vellesa, i això influeix, sobretot, en les relacions interpersonals.

De fet, segons dades compartides per la doctora Vânia de la Fuente-Núñez, col·laboradora del programa de persones grans de la Fundació "la Caixa" i experta internacional en envelliment saludable i edatisme, "gairebé el 50% de la població espanyola percep que hi ha discriminació per edat amb les persones de 55 anys o més".

I com podem combatre'l?

Amb l'objectiu de sensibilitzar sobre aquest fenomen, la Fundació "la Caixa" dona a conèixer el nou taller sobre edatisme: com detectar-lo i prevenir-lo, que s'oferirà a 634 centres propis i de conveni amb les administracions públiques d'Espanya.

Els tallers donaran eines a les persones grans per fer front a situacions d'edatisme i per ser agents actius en la sensibilització del seu entorn comunitari. L'objectiu és promoure la conscienciació i la presa d'acció.