Josep Maria Mainat: exemplars del 'Patufet' amagats

El productor i exmembre de La Trinca, un dels símbols de l'èxit de la cultura catalana quan tot hi anava en contra, recorda les primeres paraules que va escriure en català, als 13 anys

Va aprendre el català de manera autodidacte amb les revistes 'En Patufet', que els pares guardaven amagades a l'armari perquè les publicacions en català estaven prohibides. Amb deu anys, no entenia les paraules que llegia, perquè que no s'escrivien com es deien. Després de llegir molt quan les portes eren tancades i tot quedava en família, recorda com va començar escriure, amb tretze anys, les seves primeres paraules en català: "per molts anys" i el seu nom, "Josep Maria".

Josep Maria Mainat, creatiu de formats de televisió i fundador de Gestmusic, va néixer el 1946. Després d'aquell autoaprenentatge, juntament amb Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, es va convertir en un símbol popular de la cultura catalana amb les cançons del grup musical 'La Trinca', que diverses generacions saben de memòria.

Els llibres van ser el mitjà que va trobar per entendre el món català que sentia a casa i que no li explicaven a l'escola de Canet de Mar. A més dels 'patufets', llegia també els contes d'en Massagran al 'Cavall Fort' i 'L'Esquella de la Torratxa', un setmanari satíric, republicà i anticlerical també prohibit pel règim.

Els discos de la Nova Cançó, que la mare portava d'Andorra perquè a Catalunya no estaven a la venda, van mostrar-li per primer cop les possibilitats de la música catalana, a la qual després es dedicaria amb 'La Trinca', que apostava per un català més oral. Primer, Els Setze Jutges. Després, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. I mentrestant, a la ràdio, escoltava el programa 'Radioscope', de Salvador Escamilla, on temps després tocaria.

Més continguts de