Rosa Regàs: "No és la meva llengua materna però el vaig aprendre perquè volia llegir versions originals"

L'escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya explica que el primer llibre en català que va llegir va ser 'Els nens de la meva escala', de Joan Salvat-Papasseit

Va néixer a Barcelona el 1933, va ser exiliada a França dels 3 als 6 anys i, a la tornada, va ser internada en un convent de monges. A la universitat, a l'editorial Seix Barral, on va treballar, i a les Nacions Unides, on va ser traductora, no va haver d'escriure ni parlar el català. No va tenir aquesta necessitat, però només amb 10 anys ja va agafar un llibre en català pel seu compte. "M'agrada llegir les versions originals", explica Rosa Regàs.

Per aquest motiu i per la recomanació d'una professora de l'escola, es va endinsar en la lectura del llibre 'Els nens de la meva escala', de Joan Salvat-Papasseit, i va continuar amb diverses novel·les de Mercè Rodoreda. Al principi li costava però va anar aprenent-ne tota sola. "No va ser per nacionalisme, sinó perquè volia llegir les coses de la manera que havien estat escrites", assegura. Llegia en català com llegia en francès, en anglès o en castellà, només pel plaer de la lectura. De fet, mai es va sentir tan còmoda llegint en català com en la seva llengua materna. El que té clar és que a ella li agrada el català de Salvat-Papasseit. "No m'ha agradat mai la normalització i que facin servir aquelles paraulotes traduïdes d'altres llengües per parlar el català", diu Regàs.

Al col·legi de monges recorda que la professora de música cantava cançons populars en català com 'Hi ha deu noies per casar'. El seu contacte amb la cultura va ser molt extens i el català va ser només una de les llengües que va adquirir. Amb deu anys encara no tenia sentit crític i no entenia per què no s'estudiava el català a l'escola però ara pensa que "la cultura catalana es mereixia tanta atenció com les altres i no la va tenir".

Més continguts de

El + vist

El + comentat