Identificació genètica, un pas pioner

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el conseller de Salut, Antoni Comín, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, van presentar el 7 de setembre el Programa d’Identificació Genètica, impulsat pel Govern, per constituir una base de dades amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts; una base de dades amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades; i establir les relacions de parentiu i determinar identificacions personals de les restes. És un programa pioner, és la primera vegada que la Generalitat de Catalunya té aquest compromís i voluntat de manera expressa, i s’engloba dins de la commemoració que enguany fa la Generalitat dels 80 anys de la Guerra Civil.

Interdepartamental

El Programa d’Identificació Genètica és una iniciativa que està coordinada i ha estat impulsada pel departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en col·laboració amb el departament de Salut i el departament de Justícia. Els tres consellers van firmar al Palau de la Generalitat els acords necessaris per poder articular el programa.

Legítima demanda i deure

El Govern considera un deure recuperar i identificar les restes de persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest és un deure que se sustenta en la legítima demanda social existent. Aquest programa és un projecte integral i de llarg recorregut que és pioner en el context dels territoris que van patir la Guerra Civil i la dictadura i té la voluntat de situar Catalunya com un país que respecta i protegeix la seva memòria.

El conseller Romeva va destacar, en la presentació, que la recuperació de la memòria històrica és “un deure i un dret que té a veure amb la nostra dignitat d’avui, amb la qualitat del nostre sistema democràtic, amb la densitat de la nostra convivència i amb la fortalesa de la nostra identitat”. Segons el conseller d’Exteriors, “avui, tots plegats ens fem mereixedors del país que aspirem a tenir”, ja que “només amb la memòria endreçada podem mirar endavant amb la mirada neta i la serenitat necessària per encarar el futur com a país”.

Romeva va voler agrair públicament als departaments de Salut i de Justícia la seva predisposició a col·laborar en aquest programa amb el departament d’Exteriors. “Els acords que s’han subscrit són un pas endavant de Catalunya per resoldre un dèficit democràtic bàsic”, va assegurar el conseller d’Afers Exteriors. En aquest sentit, també va destacar que Catalunya avança així “pel camí del desgreuge i de la visibilització de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura”.

Reconeixement

El conseller Comín va apuntar en la seva intervenció que “avui es garanteix un dret dels vius: que puguin enterrar els seus morts de la Guerra Civil i de la dictadura franquista dignament”. “Posarem tots els mitjans per facilitar aquest dret”, va destacar el conseller de Salut. D’altra banda, Comín va voler fer un reconeixement especial al doctor Eduardo Tizzano i al seu equip de l’àrea genètica de l’Hospital Universitari Vall Hebron, que farà l’anàlisi de les mostres biològiques dels familiars.

Per la seva banda, el conseller Mundó va assegurar que “és un deute del Govern tancar una pàgina negra de la història per recuperar la memòria i retornar a les famílies els cossos dels seus familiars”. “El departament de Justícia està plenament compromès a recuperar la dignitat de les famílies víctimes de la Guerra Civil i la dictadura”, va afegir.

ACCÉS AL NOU PROGRAMA

L’accés al Programa es farà a través de la inscripció al Cens de Familiars de Persones Desaparegudes del departament d’Afers Exteriors (es pot fer a través de l’enllaç exteriors.gencat.cat/identificaciogenetica) i hi pot participar qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. L’extracció i el tractament de la mostra biològica són gratuïts per a totes les persones sol·licitants.

El departament d’Afers Exteriors, a través de la direcció general de Relacions Institucionals i amb el Parlament (DGRRII), ja ha comunicat a tots els inscrits al Registre que es començaran a programar les extraccions de mostres genètiques gratuïtes, i els ha facilitat la informació i contacte del personal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), competent en programació de visites en tots els centres adscrits al programa i depenent del departament de Salut, que organitzarà tot el procés de citacions personals per a l’extracció de mostres biològiques. Així, l’HUVH recollirà les mostres biològiques i les conservarà, custodiarà i processarà.

Base de dades específica

Per la seva banda, el departament d’Afers Exteriors farà l’anàlisi genètica de les restes òssies humanes dipositades al Memorial de les Camposines (la Fatarella), així com de totes les localitzades en treballs d’exhumació arreu del territori català. L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), que depèn del departament de Justícia, i d’acord amb l’autoritat judicial, també farà les anàlisis antropològiques de restes humanes. Els resultats i les dades obtingudes s’introduiran en una base de dades específica per al seu tractament i conservació.

Amb programaris específics es farà l’encreuament i el contrast amb les dades genètiques dels familiars de desapareguts. El laboratori de genètica de l’HUVH emetrà un informe detallat sobre la probabilitat de parentiu en cada cas i el lliurarà a la DGRRII perquè el registri i perquè en cas d’encreuament contacti amb els familiars interessats i els n’informi, i també els ajudarà durant el procés de seguiment posterior.